La vida útil

Fa una setmana que la humanitat sencera s'adorm i es lleva a dins d'un reactor nuclear rumiant fins a quin punt el mur de contenció que ens separa de la gran tragèdia conté en realitat una veritat que ens amaguen. Perquè, acabi com acabi la lluita de l'home contra l'explosió dels seus propis invents, aquest ja és el gran fracàs de la indústria atòmica: la fusió de la seva credibilitat. Els que fins abans-d'ahir legislaven per allargar la vida útil de les centrals, els mateixos que durant dècades han menystingut i ridiculitzat el moviment opositor que sempre n'ha ressaltat els riscos amb rigor premonitori, són els que ara es replantegen els protocols de seguretat i s'afanyen a posar pany i forrellat a les fàbriques envellides. L'histerisme que atribuïen als activistes ambientals és el que il·lumina les accions dels conversos. Com la cancellera alemanya Angela Merkel, que espantada pel núvol de la polèmica ha decidit alliberar unes quantes partícules de populisme tot anunciant el tancament dels reactors construïts abans de 1980, que fins abans-d'ahir bé que havien passat la ITV. Capítol a part es mereixen els suposats científics experts que sovintegen totes les tertúlies i que tan aviat ens escalfen el cap com ens el refrigeren amb teories que van de la cautela a la temeritat a la velocitat d'un tsunami. La cursa atòmica és plena de trampes, d'amagatalls i de preguntes sense contestar. Per exemple, què va passar exactament el 2007 durant la fuga tòxica a Ascó I, que quatre anys després el jutge ha decidit citar com a imputats quatre directius? Per què les organitzacions ecologistes no tenen accés als informes sismogràfics de les zones on estan construïdes les centrals catalanes? Coneixerem mai el resultat de les anàlisis realitzades entre l'abril i el juliol de 1986 sobre l'aire que els catalans vam respirar i la llet i les verdures fresques que vam consumir després de l'accident de Txernòbil? No haurem après massa tard que la vida útil de les centrals no valia el preu d'una sola mort inútil?