Vocacions equivocades

El Parlament que segons alguns hauria d'estar dedicat a redactar la imminent proclamació de la independència de Catalunya, a hores d'ara s'entreté a valorar la transcendència d'una dada falsa en el currículum de la vicepresidenta del govern; com a exercici per a aquesta Quaresma estaria bé meditar el desajust entre les ambicions de la imaginació i les misèries de la realitat. A Joana Ortega (UDC) li falta aprovar dues assignatures per obtenir la llicenciatura de psicologia, o sigui que no és llicenciada com feia constar fins ara. Si no és el cas que hagi exercit de psicòloga o hagi obtingut algun benefici apel·lant a un títol inexistent, és una mentida irrellevant, que li servia per no haver de dir que és gairebé llicenciada, i evitar aquelles converses tan pesades sobre quantes te'n falten, només dues?, i per què no t'hi poses, fes un cop de cap… Una de tantes mentides que es diuen per quedar bé, sense donar-los cap importància. Això passa molt en aquest país, i forma part del mal que va diagnosticar Unamuno: Levantinos, os pierde la estética. El currículum quedava més bonic fent constar una llicenciatura i el Parlament fa molt de goig aixecant acta de la seva indignació.

Mentrestant, en el món real, hi ha gent amb títols que no fa constar en els seus curricula per por que els considerin massa qualificats quan van a buscar segons quines feines. Potser aquests haurien de pensar a entrar en política, i desplaçar els polítics amb papers molls. I els parlamentaris, ara que hi són, podrien aprofitar per revisar també tant d'adjudicacions d'obres ombrívoles, subvencions a fons perdut i padrons esotèrics. Potser com a país no farem tant de goig, però encara en fem menys quan ens atribuïm mèrits que no tenim.