Opinió
Salt, escopint al mirall
Un jove és trobat semiinconscient i amb sang en una plaça de Salt el 13 de març. És traslladat a l'hospital, on consideren que el seu cas no és el més urgent. Al cap de dues hores es troba millor i decideix marxar. En arribar a casa explica que ha anat a un discoteca i s'ha barallat. L'endemà és mort al llit. De la primera inspecció queda clar que el noi té una ferida al cap. El cas està sota secret de sumari i els Mossos no descarten cap hipòtesi.
L'alcaldessa, Iolanda Pineda, acudeix a donar el condol i posa l'Ajuntament a disposició, fins i tot per personar-se com a acusació. L'alcaldessa decideix no assistir a l'enterrament en creure que és un acte privat i que la seva presència podria ser malinterpretada. Quan els amics i la família comuniquen que el dilluns dia 21 es farà una concentració silenciosa davant de l'ajuntament, coincidint amb la celebració del ple, l'equip de govern manifesta que s'hi sumarà.
En un cas així l'Ajuntament no hi té cap culpa, tampoc la policia municipal. Però el que havia de ser un acte silenciós, abans ja de l'hora pactada va esdevenir una nova manifestació en què s'insultava l'alcaldessa i la policia, sense que els qui organitzaven l'acte fessin res per aturar-ho. L'ambient es va anar caldejant, els insults van a més i la policia creu que no es podrà garantir la seguretat dels regidors si surten a la plaça. Es va permetre que una vintena d'amics de l'Óscar entressin a la sala de plens on, juntament amb tots els regidors, es va guardar un minut de silenci. El que va venir després està prou recollit pels mitjans, amb l'intent d'agressió a la policia municipal, acabant a casa l'alcaldessa amb tota mena d'insults cap a ella i la seva família.
El barri Centre de Salt té elements i situacions urbanístiques i socials amb unes problemàtiques d'excés d'immigració i atur similars a la de molts barris de Badalona o Santa Coloma de Gramenet i uns índexs de delinqüència semblants; però molt inferiors als que es donen, per exemple, al Raval de Barcelona. Però, en canvi, té un teixit associatiu amb una àmplia participació de persones d'origen estranger. Diumenge passat, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, declarava en aquestes mateixes pàgines que Vic estava millor que Salt perquè a Vic ja fa molts anys que es treballa en polítiques d'integració. En el període 1999-2007, mentre Vic multiplicava per quatre el nombre d'immigrants, Salt ho feia per set. I el mandat de Pineda ha coincidit amb la sotragada de la crisi, que als immigrant arribats fa poc afecta encara més.
Actitud ferma
Salt, aquests últims quinze mesos, ha sabut revertir dos conflictes que podien portar una fractura social irreversible: L'enfrontament entre autòctons i estrangers de fa un any, i l'espurna de fa dos mesos que podia haver fet que es repetís el que va passar a París el 2005. I gràcies a l'actitud ferma de la ciutadania, d'entitats i de l'equip de govern, s'ha aconseguit la necessària coordinació entre la fiscalia, el Ministeri de l'Interior i els Mossos per engarjolar i expulsar multireincidents que es creien amos de Salt. Uns empresonaments i expulsions que demanen sense èxit alcaldes i veïns d'altres llocs. L'Ajuntament també ha fet molt per aconseguir que els bancs i els jutjats responguin en el tema de les ocupacions, i ha fet una proposta que de moment no ha obtingut resposta, de posar fi a la segregació escolar.
Però la imatge que s'ha donat és d'un Salt sempre negatiu i conflictiu que no s'ajusta a la realitat d'un Salt que existeix creador, cívic, integrador i pacífic aconseguit pels esforços de molta gent i de totes les administracions. Els problemes a moltes escales i carrers hi són, però al llarg d'aquests anys alguns no han deixat de deslegitimar l'autoritat democràtica de l'alcaldessa amb fins polítics, encara que la conseqüència ha estat aquest Salt negatiu que mostren el mitjans. Si dilluns passat s'hagués guardat el minut de silenci sense insultar ni agredir a ningú, s'hauria tornat a donar la imatge del poble unit que sap revertir els conflictes. Però es va mostrar un Salt que escup contra ell mateix, contra els qui governen, contra la policia, contra el seu propi mirall, eclipsant tot el que té de cívic. I aquells que callen o es freguen les mans davant d'aquests fets, es trobaran també tot el que s'ha escopit al seu propi mirall.
