L'escaire
L'anell bilingüe
Fa uns anys, en una excel·lent exposició sobre la catedral de Girona, comissariada per Pere Freixas i Josep M. Nolla i organitzada per la Fundació la Caixa, hi vam veure un objecte que ens va cridar l'atenció particularment: l'anell de la comtessa Ermessenda (975-1058). Era el seu segell personal, amb què rubricava documents. Una calcedònia on hi ha gravat al burí, de manera invertida, el seu nom, sota forma bilingüe. A la part superior, en llatí, ERMESIDIS, a la part inferior, en àrab. Aquell segell, tan bell i tan simple, conté tota una lliçó d'història. Aquests dies s'ha parlat d'Ermessenda arran del telefilm que li ha dedicat TV3 i de la llarga i insistent campanya de publicitat que ha fet la cadena per mirar d'obtenir una audiència acceptable. No entrarem a comentar aquest producte de ficció televisiva i molt menys a jutjar-lo, però l'actualitat que ha atorgat a la figura de la comtessa ens ha dut a recordar l'efecte que ens va fer, al seu moment, aquell anell. De vegades, un petit objecte sintetitza una intensa lliçó històrica. És el que ens va semblar percebre veient aquella pedra preciosa que havia dut a la mà una dona que va viure fa mil anys i que va governar, amb intel·ligència, vigor i astúcia, una Catalunya incipient, que tot just emergia, entre la proximitat i la barreja d'elements cristians, musulmans i jueus. L'anell bilingüe. A la catedral de Girona, la presència d'Ermessenda és notable. Va ser enterrada en un sarcòfag de pedra calcària, pintat amb les barres del casal de Barcelona, vermell sobre fons d'or, que ha donat origen a la senyera. Tres segles després, el sarcòfag fou introduït en el sepulcre gòtic, encarregat pel rei Pere el Cerimoniós i obrat per Guillem Morei, imaginaire, ciutadà de Girona. El sepulcre, rematat per l'escultura jacent, que va impressionar George Steiner quan la va veure, a finals del segle XX, a la catedral gironina, tal com fa constar a les seves memòries. Aquesta poderosa força que poden tenir els objectes, aquesta capacitat de dir, de suggerir, que travessa els segles.