La goma i el periodisme

Fa dos anys i mig, una pilota de goma dis­pa­rada pels Mos­sos d'Esqua­dra va impac­tar en el cos del cap de la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, Xavier Vilaró, el qual, de resul­tes de les feri­des, va per­dre la melsa. Aquest és el relat ofi­cial dels fets, el que sem­pre ha defen­sat Vilaró i el que ha man­tin­gut l'alcal­dia. Poc després dels inci­dents de la nit del 29 de juny de 2008, que és quan Vilaró diu que rep l'impacte, el diari electrònic Vilaweb va començar a publi­car infor­ma­ci­ons que des­men­tien la versió de l'auto­ri­tat muni­ci­pal i que fins i tot posa­ven en dubte la presència de Vilaró en el lloc dels fets, la qual cosa ens aboca al fet que les feri­des del cap de la Guàrdia Urbana pot­ser no van ser con­seqüència d'aquesta hipotètica bala sinó d'alguna altra cir­cumstància. De seguida, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va inter­po­sar una que­re­lla con­tra Vilaweb i con­tra Vicent Par­tal, el seu direc­tor, per haver gosat afir­mar que Vilaró havia men­tit. Aquesta que­re­lla ha seguit el seu curs fins que, fa un parell de dies, les parts han arri­bat a un acord per tal que fos el Con­sell de la Infor­mació de Cata­lu­nya, i no pas la justícia ordinària, l'encar­re­gat de posar pau en un afer tan obs­cur.

Dic que és obs­cur perquè el desen­vo­lu­pa­ment de la història de Vilaró està far­cit d'incon­gruències. Arriba a la plaça d'Espa­nya a una hora en què, segons els Mos­sos, ja s'ha aca­bat la càrrega poli­cial i diu que rep el cop de la pilota en un lloc, davant de l'Hotel Plaza, on la poli­cia asse­gura que és impos­si­ble que hi arribés cap pilota. Les feri­des que pateix sem­blen del tot des­pro­por­ci­o­na­des si tenim en compte el pro­jec­til i no queda gens clar, segons els tes­ti­mo­nis, que l'estat de Vilaró després de l'impacte que diu haver rebut fos el d'un ferit per pilota de goma. És un afer obs­cur però hi ha una cosa clara. Vilaweb fa la feina que per­toca a un peri­o­dista: dub­tar de la veri­tat ofi­cial. Per aquest motiu rep la que­re­lla. Ara, per fi, la cosa sem­bla que pren un caire més civi­lit­zat. Me n'ale­gro per Par­tal i com­pa­nyia. I, sobre­tot, me n'ale­gro pel peri­o­disme lliure, com­ba­tiu i honest.