El llarg túnel de la crisi

Fa tot just els cent dies que va prendre possessió del càrrec de president de la Generalitat Artur Mas i del seu govern. Jo no entraré a valorar si és el dels millors o no. És el govern que ha volgut i que ha pogut formar el president. Que, no ho oblidem, per això és el president, perquè va obtenir la majoria de la confiança del Parlament, allà on resideix la sobirania del poble de Catalunya. O si més no, una part. Perquè no podem oblidar que tenim un Parlament autonòmic. I si no és alguna cosa més és perquè no hi ha la voluntat política suficient als 135 escons per impulsar-ho. I això s'ha de respectar, perquè és fruit de la voluntat de la ciutadania catalana. Però tornem al govern de Mas. Els millors o no, el cert és que consellers i conselleres han hagut d'afrontar una situació complicada gens fàcil de gestionar. Això també cal reconèixer-ho. Per això la importància de la cimera d'avui. No sóc un entusiasta de les cimeres. Però si aquesta cimera serveix, encara que només sigui per escenificar un punt de partida, per posar en marxa un pla d'acció que reactivi la nostra economia, benvinguda sigui. La retallada com a símbol no és una icona que pugui tirar endavant aquest país. Les retallades arreu sense un pla de sortida de la crisi només aboquen a la frustració col·lectiva. És urgent un pla d'actuació, que òbviament no es pot exigir a cap govern la setmana després de fer-se càrrec del país. Ara ja toca i la cimera d'avui serà més important del que pot semblar. El repte del govern és que la cimera sigui el primer pas per sortir del túnel. Aquella sortida que CiU ens va ensenyar tant durant la campanya que alguns es van creure que seria arribar la federació al govern i el país quedaria enlluernat per la claror del dia. I resulta que tot plegat no anava més enllà d'una magnífica metàfora de propaganda electoral, perquè en realitat el tren tot just acabava d'entrar al túnel de la crisi. Cal mantenir l'esperança que l'actual maquinista condueixi bé la locomotora, però haurem d'espènyer tots i desitjar que la sortida del túnel la fem sense perdre la meitat del passatge pel camí.