Ponts entre Madrid i Barcelona

En poques set­ma­nes s'han produït dos fets que s'hau­rien de qua­li­fi­car d'ordi­na­ris, però que no ho són gens en el con­text polític actual: dos cata­lans han estat nome­nats pre­si­dents de dues orga­nit­za­ci­ons de l'Estat espa­nyol. Isi­dre Fainé és el Pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Espa­nyola de les Cai­xes d'estalvi (CECA), i Joan Rosell ho és de la Con­fe­de­ració Espa­nyola d'Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als (CEOE). El nome­na­ment d'Isi­dre Fainé, pre­si­dent de la Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona es pro­du­eix en el marc d'una crisi gene­ral del model de cai­xes d'estalvi de la qual l'enti­tat cata­lana se'n surt amb una nota d'excel·lent. El de Joan Rosell es dóna pocs anys després que ell mateix va con­fes­sar que cap català no podria ser el pre­si­dent d'una ins­ti­tució fun­dada per Car­les Fer­rer i Salat i que, després de sis anys, el Foment del Tre­ball es retirés tem­po­ral­ment de la direc­tiva de la patro­nal espa­nyola en pro­testa pel tracte donat a l'opa de Gas Natu­ral sobre Endesa. Els fets són extra­or­di­na­ris pel fet que quan el govern espa­nyol ha de triar un minis­tre català, busca una dona i li adju­dica la res­pon­sa­bi­li­tat de Defensa, i perquè cap dels cer­vells econòmics cata­lans no té un paper mínima­ment des­ta­ca­ble en la política econòmica de Rodríguez Zapa­tero.

En aquest ambi­ent de canvi apa­rent, es crea el Lea­ders­hip Shuttle o pont aeri del lide­ratge, for­mat per 15 empre­sa­ris cata­lans i 15 de madri­lenys, que es pro­po­sen dia­lo­gar sobre el que uneix i el que separa Madrid de Bar­ce­lona. Sem­bla que l'impul­sor és Enric Laca­lle, pre­si­dent de Bar­ce­lona Mee­ting Point. La seva pri­mera reunió l'han cele­brada a la que va ser la seu de l'Enci­clopèdia Cata­lana i ara ho és de la família Godia –molt pro­pera al fran­quisme en el seu temps–, amb el pre­si­dent Artur Mas com a con­vi­dat. La segona reunió la tin­dran a Madrid amb Espe­ranza Aguirre, si gua­nya les elec­ci­ons a la Comu­ni­tat de Madrid. Al cap­da­vant dels 30 líders hi figu­ren els pre­si­dents del FC Bar­ce­lona i del Real Madrid: el pri­mer, en repre­sen­tació del club espor­tiu; el segon, en nom del club, però també d'una de les pri­me­res empre­ses espa­nyo­les. Segons el que han anun­ciat par­la­ran, entre altres coses, de les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol.

Tot el que sigui diàleg i debat em sem­bla bé, igual com em sem­blen bé els nome­na­ments de dos empre­sa­ris cata­lans al cap­da­vant de dues enti­tats esta­tals, ja que tots dos saben el que es fan. Però dubto de l'eficàcia del fòrum dels líders. Accepto que puguin resol­dre alguns pro­ble­mes de la superfície, però mala­ment rai si s'enter­ren en els fona­ments. No ens enten­drem mai men­tre es posi al mateix nivell la figura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el de la Comu­ni­tat de Madrid. El pro­blema no és entre dues ciu­tats, sinó –com molt bé diuen– entre Cata­lu­nya i l'Estat espa­nyol. La pri­mera qüestió a resol­dre és la iden­ti­fi­cació. És clar que aquest és un tema polític i la reunió és d'empre­sa­ris. Però ells matei­xos par­len d'unes rela­ci­ons, que no només són econòmiques.

Par­lem, com diu La Caixa.
Par­lem sem­pre; però abans
que res, pre­sen­tem-nos.