Baixar al-Assad

Els teus referèndums són dels que fan patxoca, líder estimat, fill de ton pare, lleó de Síria; als comicis presidencials que vas convocar fa uns anys, un 97,62% dels votants et van aclamar. Hom es pregunta, ara, on és aquella majoria a la búlgara. O s'ha esvaït, o no havia existit mai, o bé encara hi és, però el 2,38% d'opositors és de naturalesa hiperactiva i té el do de l'omnipresència: realment semblaria, si no coneguéssim l'amor del teu poble traduït en estadístiques, que tot un país s'alçava contra teu.

Sí, Baixar al-Assad, ja ho sé. Tu no et volies complicar la vida amb la política. Tu volies ser metge oftalmòleg. Te'n vas anar a l'estranger a estudiar, i ho vas haver de deixar quan el teu germà gran va morir en un accident de cotxe. Mira, et va tocar a tu. Des de dalt de la teva perxa vas alçar les dues celles (o és una de sola?), et vas mirar el panorama, vas fer algunes reformes, vas inaugurar esperances, i allà et vas quedar. Però al cap d'un temps, la gent diu que no en té prou.

Escolta, i si aprofitessis el moment? Des que tu vas néixer, el país ha estat governat sota la llei d'emergència. No seria potser el moment de buscar la normalitat? No creus que és arribada l'hora de baixar del burro, i de passar-li a un altre la feixuga càrrega que et va deixar el teu pare dictador? Ho pots fer d'una forma endreçadeta, no cal que Síria caigui en el caos. És que ja és trist que tu, que havies somniat salvar vides, ara mateix en liquidis dotzenes. Per què no canvies el teu destí fatal?