O gratar-se els collons
Mariano Rajoy no és l'únic polític que ens treu de polleguera. N'hi ha d'altres, però no ens negaran que ell té un do especial, potser innat, per fer-nos xerricar les dents. De fet, aquesta sembla una característica indispensable per manar en el PP. També estarem d'acord que quan un líder popular parla amb nens o de nens, l'índex de probabilitats que tot vagi en orris augmenta exponencialment, com quan s'acosten a un helicòpter. Recorden aquell “Me gustan mucho los niños...” d'Aznar: una de les intervencions més vergonyants de la política espanyola. Doncs bé, l'home va crear escola i ahir Rajoy va parlar de nens, d'ensenyament. Ara està de moda haver de ser emprenedor, tothom vol emprenedors, un nen, quan neix, ha de tenir cara d'emprenedor. I, és clar, Rajoy ja ho té tot a punt. Com qui no vol la cosa, va deixar anar que l'hora de formació per a la ciutadania ell la dedicaria a ensenyar als nens a ser emprenedors. Bé, bona o dolenta, és una idea, penses. Però tot seguit afegeix “i si no, la dedicarem a fer que aprenguin què és Europa, és important que sàpiguen què és Europa”. Home, en què quedem? Perquè, “o si no”, també els podríem ensenyar a gratar-se els collons, que serà allò a què, sense feina, dedicaran més hores. “O si no”, que aprenguin directament a morir-se de gana, que tal i com van les coses serà el que tindran més a l'abast.
