Tenir temps
L'amic Xavier Manté, en un article a la revista Valors, explica que una de les ONG en què està ficat va construir un pou en un poblat del Senegal perquè les dones no haguessin de caminar més d'una hora per anar a buscar aigua. El pou va durar poc, perquè les dones el van abandonar. Anant a buscar aigua a la font, tenien temps de parlar de les seves coses. En canvi, amb el pou, com que l'aigua s'obtenia immediatament, el temps sobrant calia invertir-lo en altres feines. Les dones, amb aquella saviesa africana que a vegades ens costa d'entendre, van tornar al vell sistema de carregar garrafes per disposar de temps. Fins ara, aquesta filosofia de vida xocava frontalment amb la societat industrialitzada del primer món. Aquí, el temps és or i cal invertir-lo a fer com més coses millor. En una xerrada que va omplir del tot la sala d'actes de la Caixa Laietana de Mataró, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i Santiago Niño Becerra, profètic economista de la crisi, van parlar de la teoria del decreixement. Per Niño Becerra, ens hem d'acostumar a viure cada dia amb menys. Oliveres va recuperar la idea de treballar menys hores i repartir les sobrants amb els que no tenen feina, reduint l'atur i recuperant l'art de tenir temps. D'això se'n diu també moviment slow, i cada cop està més de moda. Les dones del Senegal, sense saber-ho, ja fa temps que el practiquen.
