A la porra!

Quin gran sacrilegi! El president del Barça, Sandro Rosell, s'ha atrevit a pronosticar un 5-0 per al resultat de la final de la copa que el club que presideix jugarà contra el Real Madrid. Escolto culers que ho retreuen com si s'hagués comès un error fatal. És com si al taulell d'escacs acabéssim de moure aquella torre que no hauríem d'haver mogut mai perquè ha deixat indefens el rei per a l'escac i mat. No, caram, no! Rosell no va fer altra cosa que participar en una porra emmarcada en un acte solidari. Cal tenir en compte això, perquè el resultat que es dóna en una porra pot estar guiat per dues coses: una, per les ganes de guanyar el premi, amb la qual cosa un s'ho pensa dues vegades, analitza els elements i pronostica un resultat que sembla realista però que després sempre és superat per un resultat sorprenent al marge de vaticinis fonamentats en anàlisis tècniques. Perquè des que Cruyff és Cruyff, futbol és futbol. I les porres les acaba guanyant el que menys idea té de futbol i després d'emportar-se el botí et fa treure foc pels queixals preguntant allò de: “Però com és que el xicot de la Shakira també jugava? No és cantant?” Com que Rosell no perseguia guanyar res, entenc que es va guiar pel segon aspecte que influeix en la participació en una porra: que és la d'expressar en veu alta un desig. I no crec que desitjar una victòria de 5-0 contra el Real Madrid sigui cap ofensa. És el que desitgem tots els culers. Però això no és equiparable al chorreo. Que això serveix als blancs per desplegar una ofensiva antiblaugrana? Potser sí. Però si després de clavar-los el 5-0 de veritat en el partit d'anada al Camp Nou s'han empescat: que els rivals del Barça es deixen guanyar, que els àrbitres l'afavoreixen, que hi ha Villarato i Platiniato, que es fan els calendaris a mida del Barça i fins i tot, segons la COPE, que els de Guardiola guanyen gràcies al dopatge. No acabo d'entendre per què ens hauríem de reprimir a l'hora de desitjar una altra golejada. Una cosa és ser respectuós i una altra, no superar mai el complex de perdedors que tenen algunes generacions de culers. Jo m'apunto al 5-0, i a la porra!