Un somriure distant

L'anunci del president Zapatero, dissabte, que no tornarà a ser candidat del PSOE a president del govern obre en la política espanyola dels propers mesos un període marcat per la provisionalitat i alhora per una llibertat més àmplia del mateix president. S'haurà de veure quins efectes concrets tenen un aspecte i l'altre. Era previsible que ZP no continuaria, si s'observaven algunes actituds del mateix president i el rebombori que fa mesos que hi ha al PSOE a l'entorn de la successió. El dubte era quan ho anunciaria, si abans o després de les municipals i autonòmiques del maig. Si ho feia després, com que els resultats per als socialistes es preveuen dolents, hauria semblat una dimissió; si ho feia abans, obria la caixa dels trons en plena precampanya. Com que la tria era inevitable, ZP ha preferit la segona opció i ara l'olla bullirà amb més intensitat encara en les files socialistes. Tot el que faci ZP des de la Moncloa, totes les decisions que prengui vindran marcades per la posició en què ell mateix es va col·locar dissabte. Algú que és al govern però que no hi continuarà, que hi ha renunciat, que viu els darrers mesos com a president, que no haurà de respondre personalment davant dels electors de les decisions que prengui, per bé que hi hagi una línia que no pot creuar per no perjudicar el partit. L'oposició del PP, amb aquest odi que té a ZP i amb aquesta fam que demostra per recuperar allò que considera que és seu, el control de l'estat, prou s'ocuparà de recordar-li la provisionalitat i de procurar desautoritzar-lo. D'altra banda, però, aquesta posició també deslliga bastant les mans de ZP i li pot permetre de prendre decisions que li costaria més signar si hagués de presentar-se a unes eleccions el 2012. Decisions severes, impopulars, dretanes, en el camp econòmic i social. Això que fa temps que un nombrós cor de veus aparentment assenyades li reclama per apaivagar els mercats i fomentar la competitivitat, diuen. De soroll n'hi haurà, però fa l'efecte que ZP se l'escoltarà amb un somriure encara més distant.