Els jueus i l'‘Imperio'

S'ha rodat a Hongria un telefilm sobre Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espanyol que durant la Segona Guerra Mundial va salvar la vida a 5.200 jueus. L'anomenat àngel de Budapest va dur a terme aquesta gesta l'any 1944, però el seu govern, tres anys abans, havia ordenat que tots els governadors civils fessin la llista de jueus de les seves províncies, i el cens resultant de 6.000 hebreus va ser lliurat als nazis. La neutralitat adoptada després va impedir que les llistes fossin utilitzades, però la feina estava feta.

Ja el 20 de juliol de 1936 un tal Juan Pujol havia escrit al diari ABC: “España está guerreando contra la Judería universal que pretendía apoderarse de nuestro país”. I el 18 de juliol de 1940, quart aniversari de la revolta militar, Franco havia justificat l'expulsió dels jueus de 1492 perquè la unitat d'Espanya es veia amenaçada per “una raza extraña, adueñada de un pueblo y esclava de los bienes materiales”. El dictador comparava la situació del moment amb “los siglos de oro de nuestra historia, en que Isabel y Fernando llevaban sus pendones per España”.

Aquesta va ser la gran jugada: l'antisemitisme larvat que s'arrossegava des de feia segles va reflorir amb un nou ímpetu en vincular-lo al mite falangista del somni imperial espanyol. En un vibrant editorial del 14 d'agost de 1942, un diari va dir que calia lluitar contra els jueus “con el ademán imperial que clavó en nuestro pecho el yugo y las flechas”.

Per a més inri, el diari en qüestió es publicava a Girona, la ciutat on la Càbala dels hebreus havia assolit en el segle XV la seva màxima esplendor. Tot tenia una lògica: quan Franco va visitar la ciutat, el gener d'aquell mateix any, el gran feixista Ernesto Giménez Caballero, cronista oficial de la jornada, va dir, com a suprem elogi de Girona, que era ”la que en el siglo XIV (sic) expulsó a los judíos de su nidal junto a Santa María, en el barrio de la Forsa”. Una mica més i els tornem a expulsar a tots.