La contra
Adaptant Thomas Mann
Lluís Juste de Nin s'inspira en ‘La muntanya màgica' en la novel·la gràfica que acaba de publicar, on reconstrueix la Catalunya de començament del segle XX
Més conegut per la seva tasca com a dissenyador de moda, Lluís Juste de Nin va reprendre el 2004 la
vocació de ninotaire –que havia conreat durant el franquisme, com El Zurdo, i a la Transició, quan va crear la Norma juntament amb Tísner– i va escriure i dibuixar
la novel·la gràfica Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana: un regal per a la seva néta
que va acabar sent publicat.
Juste de Nin veu les dues facetes indissociablement lligades; segons explica a aquest diari, “vaig arribar a la moda a través del dibuix, la
meva millor manera d'expressar-se ha estat el llapis. Però només l'agafo quan tinc coses a dir”.
Darrerament té prou coses a dir, doncs; a ritme d'un llibre per any, ha anat publicant diverses adaptacions de clàssics de la literatura europea, traslladats a la història de Catalunya: Montecristo 1914, El Guepard 1970, Barcelona 1931 i El quart poder. “Després de parlar de la meva família –explica Juste de Nin– volia parlar del meu país. Jo entenc la història com un cúmul de fets polítics, econòmics, socials, però també d'anècdotes, de llocs. Com que m'agrada molt la literatura que està a cavall entre el segle XIX i XX se'm va
acudir recórrer a Flaubert, Dumas, Lampedusa o Guy de Maupassant per parlar de la dictadura de Primo de Rivera, la República, el franquisme o la Transició”.
De moment, la darrera entrega d'aquest cicle és La muntanya màgica: dels Quatre Gats al balneari de Montagut, on “he volgut explicar la Barcelona d'Els Quatre Gats, la que va del Modernisme al Noucentisme, a partir d'un dels meus llibres de capçalera, La muntanya màgica de Thomas Mann. Trasllado l'acció al balneari de Montagut, on anava l'alta burgesia, i on també va anar el meu
avi, l'arquitecte Antoni Maria de Nin i Alberich, al qual faig sortir en la història”. Com té per norma, Juste de Nin aborda l'adaptació “a partir d'un respecte absolut per l'esperit de la novel·la, tot i descontextualitzant-la. Però la novel·la gràfica és una narració seqüencial, i en aquest sentit em sento més a prop del cinema, quan narro”.
Ara, el redescobert dibuixant
ja pensa en el seu pròxim còmic, del qual només avança que “estarà basat en un autor anglès”.
