Tulipes grogues

He sortit de casa cap al migdia per anar a veure la R. Habitualment tinc ganes de veure-la. És una amiga de fa molts anys, em sento còmoda en la seva companyia i sempre em fa riure. Té un sentit de l'humor esplèndid. Però avui he de reconèixer que m'acosto cap a casa seva amb recança: fa una setmana que la R. s'ha separat i m'han dit que està enfonsada. Pel camí m'aturo a la meva parada de flors habitual: una de les poques certeses que encara conservo és que les flors encomanen alegria.

El vell florista em rep amb un somriure generós, com sempre, i un “com anem?”. No em cal donar cap detall de la vida de la R., però trobo la manera de fer-li saber al venedor que vaig a veure una amiga que necessita consol. “Unes flors que consolin?”. Faig que sí amb el cap mentre contemplo els ciclàmens roses i blancs. Al costat hi ha uns testos plens de flors vermelles i grogues, morades, blanques i grogues i pregunto què son. El florista s'espolsa la sorra de les mans mentre diu: “De fet són prímules, però la gent en diu matrimonis”. Ui, no, matrimonis no. L'home somriu i finalment pronuncia la frase que espero: “Vols que et digui què has de fer?”. Respiro, alleugerida, sí que ho vull. “Porta-li unes tulipes!”. En té de grogues, de vermelles i de roses. “Són holandeses, suposo...”. Fa que sí amb el cap: “Aquestes sí, però saps d'on ve la paraula tulipa? Del turc tülbend, que ve del persa dulband, és a dir, turbant. Mira, aquesta que està tancada, com sembla un turbant...”. M'enduc les grogues. A casa de la R., mentre ella posa les tulipes en un gerro amb aigua, li explico això del turbant. Fa ulleres i s'ha aprimat, però està contenta de veure'm. Parlem de tot i de res mentre anem cap a la saleta. La R. posa el gerro damunt la tauleta de centre i sembla que algú hagi encès un llum amb tanta claror groga. “Et sembla que duraran?”, em pregunta. I tot d'una, es posa a plorar: “Ho veus? ja no crec que les coses puguin durar...”. L'escolto mentre recorda els inicis d'aquest amor que ara s'ha acabat. Encara no s'ho pot creure, ella es pensava que seria per sempre. Hi ha moltes coses de l'amor que no s'entenen, penso. Li recomano a la R. que posi una culleradeta de sucre a l'aigua de les tulipes. El vell florista diu que així duren més.