Votar

És cert que els referèndums populars i sense vinculació jurídica per decidir sobre la independència de Catalunya tenen components polítics, folklòrics i festius. Estem d'acord que és relativament fàcil de participar-hi amb un vot que no compromet a res més enllà de la satisfacció d'uns instints bàsics, de la ràbia o de la ineluctable necessitat de dir el que hom pensa. És cert que, en el seu moment, van ser promoguts com una mena de trampa intel·lectual per arraconar determinades postures o per recalcar partidismes que no eren, en realitat, propostes tan filantròpiques. Tot això és cert, però també ho és que moltes persones, provinents de grups culturals, d'associacions cíviques o simplement a títol individual, hi han treballat amb un entusiasme que va més enllà de l'interès conjuntural i que forma part de la seva manera, altruista, de lluitar per una societat millor. Al mateix temps, un referèndum tan banal en aparença, tan menor i tan de costellada, va provocar una reacció irada de l'Estat, en el primer moment, tot comparant-lo amb accions terroristes o amb el perill de desballestament de la unitat pàtria. En què quedem? Es tracta d'una consulta de per riure o inclou una dosi de realisme que pot arribar a plantejar les primeres passes perquè Catalunya sigui un estat independent?

Quan vaig viure el referèndum que es va fer a Girona, vaig conèixer de prop els voluntaris que es van esforçar en un assumpte tan senzill (i radical) com és proposar unes bases per exercir el dret a opinar sobre un fet de tanta transcendència. És per això que ara lamento escenes com la que ha protagonitzat la consellera de Justícia, la persona que, a Arenys de Munt, excedint el paper de funcionària que havia de representar, va dibuixar un perfil dantesc per a les urnes populars. Ara resulta que ha anat a votar. Em sap greu tan poc criteri, tanta hipocresia, tant de menyspreu. Tampoc no acabo d'entendre el paper galdós del ciutadà que creu honestament en la independència i que després no advoca per ella com a president del país. ¿Per què Mas no converteix en un acte d'estat el delit personal? Per què? Prou que ho sabem.