Apologia de l'optimisme
L'optimisme és una característica humana que presenta diversos graus de manifestació, en funció de cada persona concreta, i que es veu influenciada per la seva situació personal i per l'ambient social. També té una arrel biològica que, com justificaré, té una certa relació amb la capacitat creativa i la llibertat, la qual cosa genera reflexions interessants. Com qualsevol característica mental és conseqüència del funcionament del cervell i hi ha gens que hi influeixen, com per exemple un transportador de la serotonina i un receptor de la dopamina, dos neurotransmissors amb múltiples funcions. Curiosament, aquests gens, junt amb altres gens coneguts, intervenen en la nostra capacitat creativa.
El fet que hi hagi gens que condicionin aquestes característiques implica que la selecció natural ha afavorit llur funció. En el cas de la creativitat, no és gens estrany, atès que és una de les adaptacions que ens han permès sobreviure com a espècie. Davant de qualsevol canvi o pressió exterior que ens generi incomoditat, els processos creatius ens permeten desenvolupar estratègies per adaptar-nos-hi o per adaptar allò que ens envolta a les nostres necessitats. En aquest context, l'optimisme, que des del punt de vista biològic s'entén com al voluntat de seguir vivint i procreant malgrat que la mort sigui, en darrer terme, inevitable, afavoreix la predisposició mental necessària per buscar solucions.
Tanmateix, qualsevol procés creatiu fa necessari que haguem de gaudir d'una certa llibertat de pensament, atès que per crear cal fer noves associacions d'idees i aquestes difícilment poden sorgir de línies estandarditzades de pensament. És un tema que m'apassiona i hi he dedicat moltes hores de feina, les principals conclusions de les quals he plasmat en un llibre de divulgació que acaba de sortir publicat (L'enigma de la llibertat. Una perspectiva biològica i evolutiva de la llibertat humana, Ed. Bromera).
Un dels motius que justifica que tant l'optimisme com la creativitat i la llibertat de pensament contribueixen a la supervivència de la nostra espècie és que van associats al plaer, i el plaer és un dels mecanismes cerebrals que garanteixen la realització de les necessitats biològiques bàsiques, com l'alimentació i la reproducció. Així també sentim plaer quan tenim una idea nova, quan veiem el món amb optimisme i quan pensem amb llibertat, tant si és un lliure albir autèntic com únicament una sensació subjectiva de llibertat.
Dit així, però, pot semblar que tot plegat vingui condicionat únicament pels nostres gens. Res més lluny de la realitat, perquè la biologia del nostre cervell és molt plàstica i permet incorporar en el seu funcionament els condicionants ambientals i socials, els quals poden potenciar, i també limitar, totes aquestes característiques de la nostra personalitat. Aquest fet, juntament amb la complexa relació funcional que hi ha en el nostre cervell entre optimisme, creativitat i llibertat de pensament, genera una possibilitat molt interessant: que la potenciació cultural i educativa d'aquests aspectes i del plaer que poden provocar actuï de forma sinèrgica i beneficiï el conjunt, malgrat que també es pugui donar, i sens dubte és doni, la situació contrària, que la mutilació, conscient o inconscient, d'algun d'aquests aspectes perjudiqui els altres. Unes possibilitats que cal tenir molt en compte, atès que la millor manera de prosperar a nivell personal i col·lectiu és a través de l'optimisme, la creativitat i la llibertat, com ha fet sempre la nostra espècie.
