Balanç

Ara que la consulta per la independència ha funcionat tan bé a Barcelona –els adversaris subratllen que només ha votat una mica més d'una cinquena part dels possibles votants i obliden a propòsit que en algunes de les eleccions oficials, amb mitjans de tota mena, no vota gaire més del doble de gent i que el quasi cent per cent de vots positius col·loca, en una extrapolació, el “Sí” com a possible vencedor en un referèndum oficial– em ve de gust recordar el mal resultat de Tarragona i les seves raons. La qualitat de “plaça feble” de la ciutat no és motiu suficient per explicar-lo. S'ha de recordar quan es va produir la votació, just al damunt de les eleccions al Parlament de Catalunya. La veritat és que llavors no interessava a cap dels partits polítics que arrosseguen quantitats notables de votants, i que aquests se'n van desentendre, de manera que l'organització va quedar en mans de persones que hi van posar molta bona voluntat i molts esforços però que no disposaven de mitjans ni de possibilitats d'arribar amb garanties a la majoria de ciutadans. Uns ciutadans desmotivats pels partits polítics que habitualment voten. Amb perspectiva global, més enllà dels gestos més o menys espectaculars, en algun moment s'haurà de repassar què han fet a favor i en contra del resultat total els partits polítics que en un o altre grau s'anomenen catalanistes.