Confrontació

Es devia espe­rar el traspàs de la línia cen­tenària, però a par­tir dels cent dies de gràcia s'han obert tots els camps de con­fron­tació al govern del pre­si­dent Artur Mas. Res no podia sor­pren­dre, quan els refe­rents polítics són en hores bai­xes i els dic­tats econòmics estan mar­cats per cui­nats cen­tre­eu­ro­peus. Tot és com­plex i les reta­lla­des ine­vi­ta­bles, però la plena des­con­fiança en qui mana –gua­nyada a pols, en molts casos– obre les por­tes a la pro­testa des­con­tro­lada i al tan­ca­ment cor­po­ra­tiu, fet que augura un pròxim futur molt calent, quan el car­rer sem­bla des­ti­nat a esde­ve­nir espai de con­fron­tació, més social que política.

Res no és gratuït i qui lluïa la ban­dera de l'esquerra, àmpli­a­ment der­ro­tat, ni tan sols té la pos­si­bi­li­tat de refu­giar-se a les caser­nes d'hivern, allot­ja­ments que va mal­me­tre quan decidí ocu­par els palaus del poder. Però, en el dar­rer alè, caldrà cul­par els nous gover­nants d'una situ­ació de crisi gene­ra­lit­zada, no pas atribuïble a qui ara ha arri­bat al govern, i dema­nar caps i res­pon­sa­bi­li­tats a qui no ha comès altre delicte que expres­sar volun­tats, sense ni tan sols apli­car rea­li­tats. Segur, entrem en un període difícil que ni tan sols podem intuir com aca­barà.

És veri­tat que els temes d'edu­cació i sani­tat són espe­ci­al­ment sen­si­bles a la ciu­ta­da­nia i que la nebu­losa de la incer­tesa incre­menta el ner­vi­o­sisme, però no deixa de ser curi­osa l'espi­ral de la con­fron­tació quan encara no s'han apli­cat les mesu­res res­tric­ti­ves i tot està en les pro­pos­tes d'acords que aju­din a con­sen­suar les reta­lla­des, una acció de con­tenció que és ine­vi­ta­ble.

Els sec­tors es mouen i un dis­curs demagògic fa forat entre l'usu­ari, que es veu des­em­pa­rat en un entorn que no entén. Alguna cosa es mou, però no està gens clar qui ren­di­bi­lit­zarà la moguda.

Pot­ser la con­fron­tació és ine­vi­ta­ble i tot indica un futur com­pli­cat, però caldrà veure qui paga les mis­ses. Quan la soci­e­tat del benes­tar és en recu­lada, aquí i arreu, i no queda més remei que accep­tar la política de reta­lla­des, s'haurà de posar molt de seny per evi­tar que la con­fron­tació porti a camins sense sor­tida.