Lirisme i pragmatisme

Fa dies que se sent que Artur Mas és Dr. Jekyll i Mr. Hyde; que té dues personalitats quan ha de fer front a la dicotomia entre la independència exprés –com en diuen alguns analistes ara vinguts a un segon pla de la política– i el pragmatisme polític. A fe de Déu que per a molts nacionalistes és difícil comprendre per què feia falta tanta pantomima durant la consulta independentista de Barcelona si, al final, CiU apostaria per l'abstenció al Parlament encara que a la hora de la veritat SI va posar en safata de plata poder allargar els terminis per arribar a la plenitud nacional. López Tena, novament enginyós, novament provocador, posava en evidència el govern dels millors davant de l'opinió pública.

Per a molts votants és complicat entendre aquesta situació, però tant CiU com el PSC es troben en la disjuntiva de ser partits destinats a governar i líders d'una part de l'espectre polític que els obliga a fer concessions si han de convertir-se en vertaders catch-all. Igualment com en la intervenció de Montserrat Tura (PSC) al faristol durant la tarda del 13 d'abril (revestida de constitucionalista, però ambigua per accentuar el perfil catalanista de la facció del partit que representa), CiU no s'oblida que governa perquè ha pogut aglutinar una massa de vots tan heterogènia com real de la composició social del país. I, des del meu punt de vista, aquí hi ha la causa de la bipolaritat que pateixen alguns dels seus líders i consellers quan han d'afrontar el debat independentista.

CiU i SI, tot i conviure a la cambra catalana, tenen poques coses en comú. Serà difícil que el discurs dels solidaris acabi convertint-se en un vertader discurs aglutinador (i això ho saben i se n'aprofiten per portar la rauxa a la cambra) que els porti a definir els pilars del govern. SI és el partit de la rauxa; el del discurs líric, com vaig sentir a dir a un bon amic. CiU és pragmatisme en estat pur; el no abandó del peix al cove, vestit ara de pacte fiscal o necessitat de ser determinants al Congrés, per recuperar el control del tauler d'escacs català.