La lluna de València

Després de les taules a Chamartín, ens apareix la metàfora més gran, s'ha d'anar per la lluna de València, resplendent i brillant.

Una ciutat històrica que va ser capital sobirana, quan la transició política, el PSOE a les mans de l'extrotskista Lerma i el PP a les mans de la dreta més ignorant van robar els sentiments de molts valencianistes. El que fins aleshores era primer el València, i després el Barça i el Bilbao, es convertí per perversió civil en un atac de carreteres, autopistes i trens per fer de València la porta mediterrània al servei de la capital de la Meseta. Alhora, el vell Mestalla esdevenia en acòlit del Madrid. Molts valencianistes es van veure amb identitat i sentiments canviats. Tot, de mica en mica, es va recuperant. Amb Europa l'engany de ser productors per a quatre milions d'espanyols se n'ha anat en orris davant de la realitat de 400 milions d'europeus. La via ha estat la geografia i la història comuna.

Al País Valencià s'han començat a atipar de veure de quin peu calcen a Madrid, en futbol i economia, havent de suportar les trampes legals i l'espoli fiscal. Sí que hi ha una cinquena columna lligada a Madrid, a la dreta i a l'esquerra, que sembla començar a perdre aire i vol. L'eix ferroviari mediterrani, l'exportació i la indústria amb afany europeu, passa per Catalunya.

Va triomfar la incultura castellanista del PSOE que van crear el Canal 9 i el PP i tots els escàndols urbanístics. Però el riu torna a mare. El País Valencià reclama capitalitat i economia. Això explicaria el final de ser servents del Madrid i de Madrid. Demà dimecres molta gent valenciana i catalana es retrobarà, per damunt d'errors de tots dos, el Barça ofereix feina ben feta, pròpia d'autoestima, el que vol València. Un Madrid prepotent, fill dels diners presentarà batalla. El resultat farà un campió, però a València finalment s'està imposant el seny, això és Europa, la cultura i el progrés.