Articles

Carpe diem

Històries per beure

En la setmana del llibre i del triomf d'El Celler de Can Roca, què millor que parlar d'algú que lliga tots dos mons. David Seijas, sommelier a El Bulli, acaba d'obtenir un premi de literatura gastronòmica a França per la seva guia de vins d'aquest any. Què té d'especial? És escumosa, fresca i sembla que dringui. Un reflex de qui l'escriu. Passin i beguin.

No és habi­tual que un expert en vins t'expli­qui en una guia amb quin vi ha cele­brat el seu trenta ani­ver­sari, però David Sei­jas (Seva, 1980) trenca les con­ven­ci­ons. A 111 vinos para el 2011 repe­teix l'èxit de la pro­posta de l'any ante­rior (110 vinos para el 2010) pre­ci­sa­ment per ser natu­ral i fugir d'ela­bo­rar avor­ri­des fit­xes de tast. Ins­pi­rant-se en l'estil de la des­a­com­ple­xada Austràlia, on va viure, el seu qua­dern és un com­pendi de sug­ge­ri­ments bevi­bles aptes per a totes les but­xa­ques que sem­pre tenen al dar­rere una història.

El noi de l'arra­cada amb bri­llant. Josep Roca, som­me­lier d'El Celler de Can Roca, que va tenir Sei­jas com a alumne a l'escola d'hos­ta­le­ria de Girona, el des­criu amb qua­li­fi­ca­tius tan con­tun­dents com modern, trans­gres­sor i talentós, a més d'asse­gu­rar-nos que està dotat d'un talent natu­ral per al tast, que ges­ti­ona amb savi­esa i un toc cana­lla. És clar que el noi que ja de jove­net es va col·locar una arra­cada amb bri­llant dei­xant clar que ell no era una ove­lla més del ramat havia d'expres­sar el que opina lliu­re­ment, guiat pel que l'ha sorprès en els molts tas­tos que pala­deja. Quan tre­ba­lla a El Bulli també ho fa (tot i que allà es treu el dia­mant i s'encor­bata, com es veu a la foto) i ha col·labo­rat a ela­bo­rar una carta eclèctica on, com passa al lli­bre, “les regles no exis­tei­xen”.

Bote­lles al fons del mar. El que sí que tro­bem a la guia és una clas­si­fi­cació que ajudi el lec­tor a saber què vol. Hi ha des d'un capítol dedi­cat als vins que es poden tro­bar a bon preu (“i n'hi ha força perquè crec que és el que més pot interes­sar”) fins a curi­o­si­tats com la bag in box, un for­mat que no és ni bossa ni caixa, o els tre­sors que s'ha tro­bat pel camí. Per exem­ple, un albariño que passa tres mesos fent la criança a 19 metres sota el mar, o el resul­tat del celler sota terra a Napa Valley de John Kongs­ga­ard, que viu en una auto­ca­ra­vana perquè s'ho ha gas­tat tot tirant enda­vant les vinyes. Però com que, mal­grat ser trans­gres­sor, Sei­jas no és Lis­beth Salan­der, tracta amb afecte i elegància tant els vins com els pro­duc­tors, ja siguin de casa o de fora. No fa diferències, però els cellers cata­lans hi abun­den i dóna suport a pro­duc­tes de sem­pre com la mal­va­sia de Sit­ges, perquè és “com un ani­mal en perill d'extinció”.

Què passa amb Parker? Sei­jas és cons­ci­ent que la guia Parker marca molt, però no la cri­tica. “Molts celle­rers d'aquí li deuen haver-se fet famo­sos!”. No pot negar que li va sor­pren­dre que la seva publi­cació guanyés a París, aquest mes de febrer, un premi de l'Acadèmia Inter­na­ci­o­nal de Gas­tro­no­mia perquè no se sent escrip­tor, i a més fa gala d'emprar un llen­guatge pla­ner que li per­met com­pa­rar un vi amb un Mer­ce­des Benz, asse­gu­rar que un mos­ca­tell dóna tant de plaer com veure una pel·lícula esti­rat al sofà o reco­ma­nar la degus­tació d'un bon per­nil. Però tam­poc ningú li hau­ria dit quan era petit i li feia gràcia ser músic o fut­bo­lista que aca­ba­ria tro­bant la feli­ci­tat fent tre­ba­llar el sen­tit del gust. “El vi és una beguda única al món, que depèn de molts fac­tors, et per­met saber de geo­gra­fia, ini­ciar con­ver­ses, gau­dir...”. Ja pre­para la guia 2012.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.