Exuberància

La tardor és el temps de la poètica de la malenconia, així com la primavera és el temps de la poètica de l'exuberància. Però en l'ambient predominant i en aquest xup-xup que fem bullir cada dia els mitjans de comunicació la poètica primaveral queda subordinada a d'altres realitats escassament líriques. Temps abans de Setmana Santa ja se senten tot de mals averanys: amenaces de vagues, de col·lapses massius. En aquest 2011, la coincidència de la diada de Sant Jordi amb el dissabte sant, semblava un càstig diví i una ruïna. Floristes i llibreters exclamaven: què farem? Ai, Senyor! Què haurem d'inventar? Després ha resultat que tot ha rutllat d'una manera raonable. Alguns sempre tindran motiu de queixa; d'altres, més ponderats, es conformen. Però això, més que qüestió de números, és qüestió de caràcters. En la Setmana Santa actual molta gent viu amb un ull al cel –pel risc de pluja, sobretot– i l'altre a la caixa. La nostra primavera és insegura: temps de ruixats, de vegades temps de llevant, dies de vent, dies de sol. Això fa patir molt el primer sector econòmic del país, perquè aquesta inestabilitat, diuen, afegida a l'ambient de depressió, perjudica els calaixos. A l'hora del balanç, però, resulta que tothom s'ha defensat més o menys. A muntanya a penes hi ha neu, però n'hi ha que llisquen pel petits corriols nevats que encara queden. La temperatura de l'aigua de mar pot ser, per exemple, de 14º. Però n'hi ha que celebren en colla el primer bany de l'anyada i quan surten de l'aigua es revénen amb una tassa de brou. Entre el que s'acaba i el que comença tot és una mica agafat pels cabells. Les persones amb un sentit més fidel a la realitat estricta de l'estació es decanten més aviat pel turisme rural. “He vingut a descansar i a veure aquests camps tan verds”, deia, a la televisió, un senyor des de la terrassa d'una casa de pagès. En efecte, la vista era esplèndida. La magnífica quadrícula verda, irregular, dels camps de cereal, sembrats fins a l'horitzó. Exuberància de la primavera, que enguany és frondosa, humida, un pèl avançada.