El mar és el camí

Buscant paraules i expressions marineres vaig a parar a la pàgina web El Mar és el Camí, subtitulada Espai de Cultura Marítima. El seu creador és Joan Sol, de Premià de Mar, periodista de professió i mariner per vocació. Ensopego amb una entrada de l'any 2008 que explica que l'associació La Mar d'Amics de Palamós ha publicat el llibre Paraules de mar, que recull més de 1.500 termes de navegació tradicional, en català, amb la definició i equivalències. Com que tant el mar com la terminologia m'interessen, m'hi enganxo i llegeixo les reflexions de Joan Sol: “El llenguatge posa ordre a bord dels vaixells. Cada peça, cada cap, cada part del vaixell, cada maniobra té el seu nom, per evitar confusions que, en segons quines circumstàncies, podrien posar en perill l'embarcació”. El blocaire va més enllà i afegeix: “Però el llenguatge no només posa nom a les coses, sinó que és la manifestació d'una cultura. La cultura de qualsevol poble, comunitat o col·lectiu es manifesta a través de les seves expressions lingüístiques específiques, que esdevenen un dels símbols de la seva identitat i de la seva manera de ser”. El seu escrit té diversos comentaris. El que em crida l'atenció el signa Haddock i diu: “Me alegra comprobar como el resultado del entusiasmo, del trabajo y el cariño de algunas personas por su lengua, como una de las expresiones de una cultura, se manifiesta también en la recogida y catalogación de términos marineros y en la publicación de los libros que nos comentas”. I continua: “Desafortunadamente en Galicia (pese a tener muchísimos kilómetros de costa y abundante relación con el mar) queda mucho camino por recorrer y abundante trabajo similar por hacer en unos tiempos en que, para algunas personas, es un estorbo la existencia de un idioma propio”. Haddock cita l'escriptor Daniel Castelao: “Algúns homes –galegos tamén– andan a falaren d'un idioma universal único para toda a nosa especie [...]. Mais eu dígolles que a variedade de idiomas, co a súa variedade de culturas, é o siño distintivo da nosa especie, o que nos fai superiores aos animaes”. A partir d'aquí, el català i el gallec s'embranquen en un educadíssim intercanvi d'opinions i d'idees. I jo penso: o sigui que és possible! El diàleg civilitzat entre persones en aquest estat existeix! Deu, ser, com diu Joan Sol, que El Mar és el Camí.