Jo tinc esperança
Patim perquè les coses no són com voldríem, perquè podem perdre la feina o no en trobem, perquè bona part de la facturació i del volum de negoci s'ha reduït, però no, el que no podem perdre mai és l'esperança. Fa molts mesos que sembla que no s'acabarà mai el túnel negre de la crisi i potser ja és hora d'aixecar les persianes i afirmar que qualsevol nit pot sortir el sol, que el món no s'acaba, que és moment de l'atreviment, de la intuïció i també de l'observació i de l'anàlisi, de la trempera i la paciència, de l'enginy i de treure tot el suc de la taronja, de fer equilibris, del dinamisme i d'arriscar, de convèncer i de lluitar pel que somiem.
Com a societat, ens fan falta els més visionaris i també els que promouen les idees i els gestors, per evitar que quedem aturats, ja que no podem permetre'ns el luxe de seguir amb un posat impotent, trist i decebut. Certament, sembla que qualsevol temps passat va ser més gloriós, però hem d'abandonar el paper de vídua que fa el dol i agafar aire i energia. Si no el tenim, inventem-nos el nostre ofici, si el tenim animem-nos a excel·lir i convertim-nos en elements dinamitzadors. És època d'incentius i necessitem els que volen deixar petjada, els que volen sortir en vida a l'Enciclopèdia catalana. A ells, els més valents de tots, els hem d'animar a desatendre els cants de sirena del conformisme aristòcrata que tot ho vol quiet, caducat i provincià, i encoratjar-los. Si es volen menjar el món, fantàstic i endavant, perquè necessitem persones sòlides que se la juguin, es posin el país a l'esquena i intentin tirar endavant, creant feina i prosperitat.
És el cas de Vicent Partal i l'Assumpta Maresme, impulsors ja fa 15 anys de Vilaweb, i també és el cas del Pau Garcia-Milà i del Marc Cercós, dos nois d'Olesa de Montserrat que van idear Eyeos i és un èxit internacional. És el cas del Josep Piqué de Cardedeu, que amb els seus creuers crearà una gran empresa; del Toni Aira, que escriurà el relat del futur polític; del Ferran Pallàs i el Maiol Sanaüja, que faran vibrar aquest país; dels cosins Baches, que són els reis del Twitter. És el cas dels supermercats Bonpreu i Veritas; de les sabates Munich, que s'han reinventat i són fashion; dels establiments Viena, on fa molt temps que es pot menjar “bé, bo i ràpid”. És el cas d'un grup mític que torna com els Sopa de Cabra i que ha venut més de 35.000 entrades per a dos concerts al Palau Sant Jordi, i un altre grup, els Manel, que van idear el profètic “ens en sortim” i són ja un colossal fenomen de masses. És el cas del Marc Vidal, emprenedor i far contra el poltronisme, que volta per mig món intentant expandir negocis, somnis i oportunitats.
Més que mai és moment de posar-s'hi, cadascú realitzant allò que cregui, endegant accions d'emprenedoria col·lectiva, connectant idees, creant aliances, expandint l'activitat. Cal incentivar l'esperit crític des de ben petits i pensar que la situació actual farà sortir la millor versió de cadascú. Més enllà de retallar tot allò que sobra, eliminant els gerros decoratius de l'antic règim que mai més tindran sentit, és l'hora de pensar què necessitem per avançar i destinar tot el talent social per assolir-ho. Tenim el gran repte de crear de Catalunya un país pròsper i pioner i és facultat de tots posar-hi tota la determinació possible.
