‘Toreaux'

El Ministeri de Cultura francès ha decidit inscriure les corrides de toros en el catàleg del patrimoni cultural immaterial. Bravo i olé. La decisió ha provocat un cert debat: a l'Estat francès, com a Catalunya, a tots els partits polítics hi ha defensors i detractors de la festa bàrbara, de manera que s'han sentit opinions per a tots els gustos.

El més divertit, però, ha estat comprovar com s'ha entomat la decisió francesa a l'altre país veí de Catalunya. Molts no s'han estat d'assenyalar que França protegeix les corrides mentre a Catalunya es prohibeixen. Una nova prova de la nostra desafecció fonamental. Però si ser espanyol és una de les poques coses serioses que es poden ser en aquest món! Per cert que hi ha qui diu que la prohibició s'hauria d'ajornar un temps perquè ara som en crisi. No sé què té a veure una cosa amb l'altra.

En l'ànim de les autoritats culturals franceses, certament, ha influït molt l'aportació econòmica d'una activitat sagnant que va importar una reina d'origen espanyol. Però per a mi aquest no és un argument.

Per principi, sóc enemic de les prohibicions. Penso que la millor manera de posar fi als toros és no anar a la plaça mai. Però em fa l'efecte que, si més no a Catalunya, la festa es manté pels turistes, que volen assistir al que algú els ha dit que és una distracció típica dels espanyols. Ja. Doncs jo creia que la nostra distracció predilecta era escoltar, entre grans riallades, les declaracions de Mourinho abans i després d'un partit del Barça. Dit això, hi ha tradicions que com més ràpid s'oblidin millor.