L'escaire
L'encantament
El dia d'avui tornarem a tenir una prova de la sorprenent inclinació humana a encantar-se amb coses que, en realitat, no ens afecten. Quants matrimonis es deuen celebrar en el món en aquest 29 d'abril, divendres? Segur que a la xarxa hi ha penjada alguna estadística que ho precisa, potser fins i tot amb pretensions d'exactitud. Doncs bé, atenent els mitjans de comunicació, sembla que només se'n celebri un. A Londres, concretament. Val a dir que és un matrimoni d'upa, un espectacle solemne. No pas un d'aquells matrimonis en què els contraents es presenten gairebé d'amagatotis davant d'alguna autoritat local, fins i tot un regidor de poble, que legalitza oficialment el vincle, després de fer veure que esbrina si es tracta d'un matrimoni de conveniència perquè algun dels dos necessita papers. No, això de Londres és fenomenal i als que es casen, de papers i títols, no els en manquen, tot i que també hi juga la conveniència. Col·lapse del centre de la ciutat, gran desfilada de tota mena de disfresses i carrincloneries, un devessall indescriptible de mal gust, un tsunami de kitsch de la pitjor espècie, perruques, carrosses, pameles, blondes, xarol, els barrets més estrafolaris del món coronant uns caps d'una reial i aquilotada estultícia. I joies fabuloses, també. El fet serà retransmès per televisions de tot el planeta i ja s'ha dit que tindrà audiències milionàries. I això és el sorprenent perquè resulta que no és pas la xaroneria de tot el casori el que convocarà aquestes audiències sinó un sentiment d'enfavada admiració. Entenguem-nos: de tot hi haurà. Alguns i algunes ho contemplaran amb la boca oberta; d'altres amb un murmuri corrosiu i sarcàstic i d'altres celebrant joiosament la catàstrofe estètica, però la majoria dels primers sembla àmpliament assegurada i només ells poden garantir aquestes immenses audiències que es pronostiquen. Es casa un noi que forma part d'una de les famílies més ridícules del món i milions d'éssers humans perdran unes quantes hores contemplant-ho mentre els cau la bava. Què hi podem afegir?