La fi de l'imperi espanyol

En la seva magna obra La matemàtica de la història, malauradament desconeguda, i volgudament ignorada per l'establishment historiogràfic, el químic, historiador i violinista figuerenc Alexandre Deulofeu –com es definia– va establir que els pobles passen diferents cicles de durades més o menys precises en el temps. A partir d'aquesta teoria, Deulofeu va encertar que Alemanya renaixeria ben forta poc després de la Segona Guerra Mundial o que l'imperi soviètic es trencaria quan ho va fer. El savi figuerenc també va preveure que, el que en podríem dir imperi espanyol, es disgregarà a final dels anys vint d'aquest segle. Ben aviat hauríem de veure, doncs, si la va encertar. Però no em negareu que, darrerament, tots els símptomes apunten cap a aquesta direcció. I no parlem només de l'augment del sentiment independentista a Catalunya, sinó d'altres coses més, com el rebuig, per dir-ho suaument, que van mostrar dimecres els espectadors del Bernabeu per la llengua catalana; un rebuig que també és una clara mostra d'impotència en no poder aturar l'esdevenir de la història.