Memòria de les Malvines

Per les casualitats del destí, fa uns anys vaig tenir la sort de coincidir en uns recitals a la remota província argentina de Tucumán amb Gustavo Caso Rosendi, un veterà de la guerra de les Malvines. D'aspecte juvenil, prim, més aviat ros, amable i culte, ningú hauria dit que el poeta havia estat a l'escenari de l'horror que va significar aquella batalla contra l'imperialisme britànic. Va ser un dels moments fatídics de la dictadura –l'anomenat Proceso de Reorganización Nacional– dels assassins Videla, Viola, Camps, Galtieri i companyia. Tucumán també va ser un dels escenaris més tèrbols de la lluita de l'exèrcit argentí contra la subversió. Allà van morir o van desaparèixer milers de guerrillers de l'Ejército Revolucionario del Pueblo, així com infinitat de militants d'esquerra, molts dels quals encara no se sap on van anar a parar. En els recitals per les localitats de Tucumán, la majoria en escoles –algunes, antics centres de presoners–, érem rebuts com a herois: ell per ser un veterà de guerra i jo pel fet de ser català.

L'hospitalitat de le gent i la cordialitat dels nens ens feia connectar ràpidament i tot fluïa malgrat la desolació de la zona i la memòria recent dels torturadors, molts dels quals encara viuen a les seves mansions. Rosendi em va explicar el desastre de la batalla: el fred, la reacció dels britànics i l'evaporació de la primera línia de platja dels argentins, liquidada pel bombardeig naval i després pels temibles gurkha nepalesos, que van degollar i violar infinitat de soldats mal armats i vestits amb roba primaveral enmig del clima antàrtic: “Mercenarios de perfil bajo (los únicos que los vieron ya no están)”.

Finalment, el seu llibre commovedor, Soldados, ha sortit en una col·lecció dedicada a la memòria històrica. M'ha emocionat recuperar la veu del soldat poeta, amant dels Beatles i dels Stones, que va descobrir que l'etimologia del nom Malvines procedia precisament de la neu. La va veure caure enmig de l'ofensiva final abans de rendir-se: “Era terriblemente bello mirar en pleno bombardeo la suavidad con que caían los copos de la nieve”.