Ràdio pública i local

Ahir vaig participar en la meva tertúlia habitual en la programació de COM Ràdio, en el programa que magníficament presenta i dirigeix Jordi Duran. Enceto l'apunt d'avui amb aquest incís personal, perquè vull escriure amb l'honestedat necessària i el lector o lectora que no sigui oient d'aquesta cadena de ràdio pública sàpiga que en sóc col·laborador, tot i que també és important explicitar que al llarg de la meva carrera professional he col·laborat amb gairebé totes les emissores de ràdio públiques i privades que emeten a casa nostra, de Catalunya Ràdio a la COPE –mai no he rebutjat cap escenari de debat mentre se m'ha respectat la llibertat d'expressió i la dignitat professional–. Però l'incís inicial, a més d'aclaridor, té la funció d'una temible afirmació. Temible perquè ahir vaig poder opinar en aquestes ones, però no tinc garantit poder continuar fent-ho. I no és que em preocupi que el director del programa prescindeixi de la meva opinió. Tindria tot el dret a fer-ho. Sinó el fet que sigui una operació d'hertziana cobdícia la que acabi silenciant no la meva veu sinó la de tanta gent que es pot expressar mitjançant COM Ràdio. Aquest és un món de competència i segurament cal revisar coses en la regulació de les emissores públiques –a la qual cosa crec que no s'han negat mai els responsables de la COM–. Però amb encerts i desencerts, amb admiradors i detractors, COM Ràdio ha suposat no només la creació d'una xarxa d'emissores locals, sinó la d'un projecte de ràdio sindicada que suposa un valor afegit per la comunicació local de valor incalculable. Per la qual cosa em sembla del tot preocupant la petició de tancament de la COM a l'administració per part de la patronal de les ràdios privades. La seva desaparició seria sens dubte un sotrac irreparable pel món de la comunicació local al qual jo pertanyo i una minva de la pluralitat en la comunicació nacional.