Contra el català, tot s'hi val

A partir d'avui, ocuparem prestatge a quioscs i llibreries al costat de l'edició catalana de La Vanguardia. Benvinguda siguis, companya! Ara bé, aquest determini des editors del veterà rotatiu barceloní, que hauria de ser rebut amb general simpatia pel que significa i representa, ja ha tingut el primer atac frontal, tan despietat com injust, d'un culte i il·lustrat columnista català que odia, d'una manera visceral, gairebé patològica, la nostra llengua. Aquest senyor, que a pesar de la seva tírria envers el català no dubta a signar els escrits amb el seu nom en aquest idioma, escrivia fa uns dies al diari El Mundo: “Barcelona ya no está en el borde, sino en el el centro del proyecto nacionalista. Y acaso nada lo simbolice mejor que la decisión lingüística tomada por el principal diario de la ciudad. Incapaz de hacerse escuchar en Madrid, Bruselas o Nueva York, pero animosamente dispuesto a ser el más vendido de Tárrega”. Ja ho veuen, de passada, també menyspreava Tàrrega (topònim que, per cert, castellanitza amb l'accent). Home, jo entendria que si La Vanguardia s'hagués passat al català per deixar de sortir al carrer en castellà, hi hagués veus disconformes. Però l'edició de sempre es mantindrà igual, i qui la vulgui llegir com ho havia fet fins ara no tindrà cap problema. Per tant, l'olímpic menyspreu del docte columnista d'El Mundo anava exclusivament dirigit contra la llengua en què s'imprimeix, i barrejava les seves especulacions sobre el nacionalisme –“El nacionalismo acude a las próximas elecciones municipales con la victoria ya conseguida”, escrivia unes ratlles abans del paràgraf referit La Vanguardia– amb un fet que no hi deu tenir res a veure. És igual, com més s'escarrassin ell i els que són com ell a eradicar l'ús de la llengua catalana a Catalunya, més ens ha de fer riure la seva ronyosa tossuderia, la dels qui es pensen que parlar i escriure en català empetiteix. Amic columnista, ja creixeràs!