Teatre de la vida

Hi ha coses que hem de compartir i si no ens queda res més, ens toca compartir la culpa. No vivim sols. Tots formem part d'un sol cos. Som responsables els uns dels altres. Aquesta frase no és meva però la reflexió és molt pertinent pel que vull compartir amb vostès sobre el teatre social, el teatre de la vida i sobre la vida. Ho va escriure al segle XIX John Boynton Priestley, per al personatge central de l'obra Truca un inspector, que es pot veure al Teatre Goya dirigida i interpretada per un magistral Josep M. Pou. Pou defineix aquesta obra com un exemple de teatre social i de crítica. Un concepte tan ampli com el de teatre social es pot referir tant al teatre com a teràpia com a aquelles obres amb continguts més reivindicatius. Que el teatre és un instrument per plantejar i resoldre conflictes és tan veritat com que també pot ser un artefacte dissenyat només per al pur entreteniment, com la literatura, el cinema o la música. Però hi ha un teatre social, considerat com un subgènere, que representa una orientació molt concreta: transformar l'espectador en protagonista de l'acció i ajudar-lo a trobar amb el concurs de tothom una solució a problemes reals que provenen de la vida mateixa. Violència de gènere, discriminació racial, anorèxia, alcoholisme, explotació sexual o laboral... Les qüestions que toca aquesta mena de teatre són tan diverses com conflictes entre persones puguin existir. La gràcia és que la funció representada en aquests escenaris alliberadors pels actors que hi pugen es torna realitat. Res és ficció. La manera de representar la realitat els pot semblar una ficció, és el poder de l'escenari, de la quarta paret, però en realitat actuen en el seu propi rol, és a dir fan d'ells mateixos. El teatre els ajuda a reflexionar sobre els seus conflictes i les seves inquietuds. Als participants/actors se'ls demana que creïn una escena i en escena es treballa la resolució del conflicte que ha de servir per al teatre de la vida. En aquest sentit, ja fa molts anys que a Catalunya hi ha grups –Pa'tothom, Trans-Formas, Teatro y compromiso o Femarec– que treballen el teatre social concebut pel brasiler Augusto Boal. A finals de maig, Barcelona viurà la quarta trobada de vuit grups que fan teatre social, amb missatge, contingut i una intenció, com la vida mateixa. Consultin la cartellera. I, com dirien els del ram: molta merda!