Ben Laden (2)

Sí, de tu ja en vam parlar ahir. Què vols, et vas col·locar volgudament al centre dels litigis internacionals, Washington et va disfressar de maligne per excel·lència, i ara et toca ser present a tot arreu. Si ahir un empleat d'un peatge me'n va parlar al vol, mentre pagava la nota, què he de fer davant vostre, pobre de mi, jo que procuro recollir les pulsacions del carrer? Ignorar el que es cou a les autopistes?

Un dels temes que més ha suscitat la teva mort és la conveniència o no d'haver-te abatut d'entrada. Alguns, de forma creixent, indiquen que per justícia i per decència caldria haver-te capturat viu i haver-te jutjat. En fi, sempre n'hi ha que discrepen per esport. I, amb franquesa, no crec que aquest sigui un debat gaire edificant, entre altres coses perquè el fet ja s'ha consumat, i l'únic resultat que pot oferir una discussió en aquest sentit és acusar els nord-americans de potineria o de perversitat en l'operació secreta.

Mantenir-te viu, a més a més, hauria representat un monumental problema d'estat. Poseu-vos en el lloc de Barack Obama. Qui et tancava els grillons? On et portaven? Qui et jutjava? Qui et sentenciava i t'executava? El teu cas no es pot comparar amb el de Saddam Hussein, en què un cap d'estat caigut va ser processat per un tribunal del seu país i mort per un botxí iraquià, tot i que la paga fos en dòlars. Amb tu, ¿qui voldria fer-se càrrec d'un profeta màrtir sense més pàtria que l'islam? A veure, valents, què hauríeu fet vosaltres des del Despatx Oval?