Escabellats, cap pelats i escarpits

Diuen que feta la llei, feta la trampa. Hi ha candidats a les eleccions municipals d'aquest maig que se les empesquen per simular que no inauguren places, rotondes ni infraestructures de cap mena, sinó que només passaven per allà i ha coincidit que els veïns del barri feien una festa, amb pica-pica inclòs, per celebrar-ho. I ells només s'han afegit a la xaranga, sense repartir clauers ni bolígrafs, en compliment de la nova llei electoral. Es tracta de regular minúcies i d'oblidar-se de temes cabdals com ara el finançament dels partits. La freqüència de les conteses electorals no arriba a la de les competicions futbolístiques, que han culminat en la sobredosi Barça-Madrid d'aquests dies, però Déu n'hi do. I si ens plantegéssim simplificar-les? Dues per una, per exemple. Potser així es podria minimitzar l'impacte de les retallades en sectors vitals com ara l'educació i la sanitat. No ho sé, però estic pensant, a contracor, que els humans som tramposos per naturalesa i honestos per educació i voluntat, virtuts que van de baixa a marxes forçades. Segurament hi ha molta gent honorable amb la qual ens identifiquem, però el que avui dia ven és la falta de pudor perquè, paradoxalment, molta d'aquesta mateixa gent s'ha acostumat als models que s'estilen a la televisió i, si no els disculpa ni els aplaudeix, com a mínim, se'ls mira i els comenta. En conseqüència, n'augmenta l'audiència. Per sort, molts d'ells també senten empatia per personatges com l'Albert Espinosa i sèries amb alta dosi de comportament cooperatiu –em refereixo a Polseres vermelles–. I és que els humans som duals i contradictoris, només que ens distraguem per uns instants dels nostres ideals. Malgrat tot, hi ha qui intenta ser fidel a ell mateix, que ja costa. Aquí tenim Josep Guardiola, paradigma d'una coherència insuperable que a hores d'ara és un ídol per als qui no els agraden els que s'escarpeixen amb els dits i es passegen pel camp amb aires de setciències com Mourinho.

Els polítics ja saben que no hi tenen res a fer, per competir amb l'espectacle futbolístic, i ja deuen estar penedits de no haver-se fet jugadors de futbol, en comptes de dedicar-se a fer carrera política. Vet aquí la vida resumida en un gran joc de competició on sovint s'enfronten escabellats, cap pelats i escarpits, que juguen a banda i banda. Escabellats, com el capità del Barça Puyol, que s'impliquen amb honestedat en tot allò que fan i no abandonen mai el vaixell –digui's partit de futbol–. Cap pelats de dues menes; els primers com Guardiola, que s'arranen la closca per una simple qüestió pràctica i no tenen por d'ensenyar la calba; els segons, com el madridista Pepe, que s'assembla a una màquina segadora disposada a tallar tots els peus que se li posin al davant. Hi ha també escarpits com Mou, amb aires conquistadors, que juguen a cuita a amagar per la vida. Són d'aquella mena de gent que, encara que tinguin poca mata de cabell, més aviat esclarida, es pentinen estratègicament, amb un look seductor estil George Clooney que sedueix els qui volen triomfar a costa de tot o es refien de les aparences. Aquesta classe de manefles es comporten com galls capitostos i tenen l'estratègia de manegar-s'ho tot segons els convé. I és cert que, de vegades, se'n surten amb èxit, al futbol, a la política o a la vida. Però, al final, dubto que quan facin balanç d'existència, si mai l'arriben a fer, se sentin bé amb ells mateixos. O potser m'equivoco i resulta que sí. A hores d'ara jo em quedo amb Guardiola i el seu equip; més que res perquè ha aconseguit que persones que no tenim cap interès pel futbol mirem els partits que ell dirigeix.

El que proposa en Pep és tan revolucionari com senzill; és una aposta per recuperar models que superin el cinisme i la manipulació informativa; una aposta aplicable a tots els àmbits, futbolístic, polític, social i econòmic.

I satisfà sentir de tant en tant alguna declaració de principis com la que fa unes setmanes va deixar anar un dels seus jugadors, Dani Alves: “El més important és no oblidar mai que som el mirall on es miren els nens”.