Àrea metropolitana de nou

Abans-d'ahir, el com­pany de gale­ria Magí Sunyer recla­mava una pràctica metro­po­li­tana al Camp de Tar­ra­gona. M'hi he refe­rit molts cops, des d'aquest espai, i no cal dir que hi estic molt d'acord, i crec que, a la vegada que recla­mem de les opci­ons polítiques que diguin si com­par­tei­xen aquest plan­te­ja­ment i el pen­sen impul­sar, també hauríem de saber com han anat els ins­tru­ments metro­po­li­tans que
ja tenim i què en pen­sen fer. I és que, a la vegada que dema­nem, hem de ser cons­ci­ents del que tenim. Un pla ter­ri­to­rial par­cial, un pla direc­tor urbanístic de l'àrea cen­tral del Camp, una auto­ri­tat ter­ri­to­rial de mobi­li­tat... Hi ha, doncs, ins­tru­ments per a començar a fer coses. I és que en això, i en vista de la man­dra de la majo­ria d'ins­ti­tu­ci­ons i de par­tits polítics, crec que hau­rem d'espe­rar que s'imposi la rea­li­tat... o que ens la impo­sin. Men­tre ens dedi­quem a tirar-nos els tras­tos pel cap, els qui pre­nen les deci­si­ons ter­ri­to­ri­als que ens afec­ten ho tin­dran molt fàcil per no fer cas –o no fer-ne del tot– de les neces­si­tats del ter­ri­tori.

Per la via de fet, doncs, podem enge­gar anàlisis, debats i pre­ses de deci­si­ons que res­pon­guin a les dinàmiques metro­po­li­ta­nes. Per la via de fet, podem reconèixer la rea­li­tat i fer més fàcil, un dia, la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació metro­po­li­tana. Això, o con­ti­nuar badant i encai­xant gols, com fins ara.