Una contra sis
No és el resultat de cap partit de futbol. És la proporció de dones i homes que encapçalen alguna de les 700 llistes que s'han presentat a les comarques gironines per a les eleccions municipals del dia 22. Després d'un recompte ràpid –no passa res per descomptar-se quan la desproporció és tan contundent–, hi ha 115 candidatures encapçalades per dones contra 585 encapçalades per homes. O sigui que cinc de cada sis candidats són homes. O el que és el mateix, només una de cada sis candidatures està encapçalada per una dona. A més, això no vol dir que guanyi. De manera que la proporció d'alcaldesses al capdavant dels ajuntaments gironins –i m'atreveixo a dir que de la resta del país– serà aclaparadorament baixa. Alguna persona pot dir: i què? Quina importància té si és una dona o un home? El que importa és que sigui el millor o el del meu partit. És el discurs fàcil per tapar una situació que no es vol admetre i que és que la igualtat entre sexes està molt lluny de ser una realitat. I per rematar-ho, encara hem d'escoltar arguments que volen justificar aquesta realitat al·legant que no és que les dones estiguin discriminades, sinó que són elles les que no s'interessen o no volen assumir més responsabilitats. I com ho saben, si ni els ofereixen aquesta possibilitat? Deixem-nos de buscar excuses, deixem-nos d'hipocresies.
