Mercats de coneixement

Viure immersos en la societat del coneixement vol dir, essencialment, que el coneixement s'ha alliberat de tot monopoli, que circula lliure i que s'ha convertit en el motor que fa funcionar les nostres societats substituint el lloc que fa uns anys ocupaven les màquines. Això, no em cansaré de repetir que té unes implicacions molt importants per a les nostres societats i molt especialment per a les institucions que treballem amb coneixement, com és el cas de les institucions formatives de tots els nivells. Aquestes institucions hem d'aprendre a canviar la nostra cultura i deixar de pretendre difondre coneixement, i passar a ser prescriptores, avaluadores o mentores. Sé que és difícil acceptar-ho, perquè ens sembla que es tracta d'una pèrdua de poder, però no hi ha marxa enrere. Van començar els joves a liderar el canvi que aquest fet representa, i ja fa anys escrivia que, encara que els posem verí als teclats dels ordinadors pensant que encara es xumen el dit, no canviaran, perquè ells són l'avantguarda del canvi que representa el pas d'una societat a l'altra. I el canvi es va estenent a la resta de la societat civil. Subratllo civil perquè tinc la sensació que la ciutadania va molt més avançada que no pas els qui la representen, els dirigents polítics, empresarials o institucionals.

Vàrem criticar molt la Viquipèdia, i ara la prestigiosa Universitat Harvard ha abocat els seus estudiants a fer-hi entrades com un mètode pedagògic que, lluny de negar la realitat, aprofita les eines que li ofereix.

Però, més enllà de les nostres crítiques, pors i dubtes, la ciutadania actua. Quora, per exemple, una comunitat de més de 500.000 persones registrades, pregunta i respon sobre qualsevol mena de dubte o necessitat d'informació que es tingui. Quora és un conjunt de preguntes i respostes (en anglès) en estat de millora permanent, creat, editat i organitzat pels seus usuaris. L'objectiu és que cada pregunta i resposta sigui la millor, la més documentada i, per tant, la més valorada, i que ajudi al màxim de gent possible. És una eina col·laborativa, basada en la bona fe dels qui la utilitzen i en què cada usuari pot editar, reeditar i puntuar el text, que no és anònim, com en el cas de la Viquipèdia.

Facebook també ha entrat en el món dels mercats de coneixement i ha creat Facebook Questions. Sembla que aquest nou servei no té la intenció de competir amb Quora, sinó que vol simplificar la manera en què l'usuari aconsegueix les recomanacions i suggeriments de les seves amistats. De moment, Facebook manté reservat el nou sistema a un grup seleccionat d'usuaris. La previsió és que després de la fase de proves i correccions, el nou Facebook Questions es posi a disposició de tothom i creixi de manera exponencial.

Els mercats de coneixement són, doncs, eines de distribució de recursos de coneixement. He parlat només d'un model, del que considera el coneixement un recurs renovable, un bé públic, i encoratja a compartir-lo. Hi ha un altre model, no ho oblidem, el que considera que el coneixement és un recurs limitat i, com a tal, és regit per les lleis de propietat intel·lectual. Observant l'evolució de les coses, estic segura que aquest és un model en via d'extinció. Tenim l'enorme sort de viure en una època en què el futur és obert i en què, per tant, qualsevol cosa tancada és una relíquia del passat.