Les eleccions municipals

En el sistema electoral espanyol els diputats al Congrés s'elegeixen per províncies sobre una llista tancada de candidats que presenta cada partit, dels quals surten elegits un nombre sensiblement proporcional al nombre de vots que rep cada llista. La conseqüència és evident, el diputat deu la seva elecció al partit que l'ha col·locat en un lloc suficient per sortir elegit, més que no pas als votants. S'estableix així una barrera entre l'elector i l'elegit que és el propi partit polític, d'aquí la força d'aquests i, per tant, de la disciplina partidària dels diputats.

Als països amb llarga tradició democràtica, els EUA, el Regne Unit i França, la circumscripció és menor i s'elegeix un únic diputat per circumscripció. Cada partit presenta el seu candidat i òbviament el votant tria en funció del partit, però també del candidat, és a dir, la influència del candidat és gran perquè el votant sap a quina persona vota i no solament a quin partit vota. La conseqüència és evident, es crea una dependència entre l'elegit i l'elector, aquell sap clarament a qui li deu haver estat elegit, el qual de fet li pot demanar comptes de la seva gestió. Aquest sistema és també l'utilitzat a Alemanya per a l'elecció de la meitat del Bundestag, la resta és elegida pel vot proporcional als partits.

El sistema en què s'elegeix un sol diputat per circumscripció tendeix a afavorir els partits grans, però no impedeix l'elecció de diputats de partits nacionalistes o regionalistes perquè aquests tenen una àmplia presència local. És per això que el partit liberal, tercer partit anglès entre conservadors i laboristes, ha impulsat un referèndum al Regne Unit per modificar el sistema electoral cap a un vot proporcional de model i estructura semblant a l'espanyol. La consulta a través de referèndum s'ha saldat amb un rotund no, que demostra que el poble anglès veu i jutja importants els avantatges del seu actual sistema. Possiblement si a Espanya es fes un referèndum per modificar la Constitució i canviar el sistema electoral, la resposta seria un clar sí perquè hi ha un divorci intens entre el que pensen els ciutadans i els polítics...

Els avantatges i inconvenients dels dos sistemes són clars i influencien la qualitat de la democràcia. És simptomàtic que les democràcies consolidades i més antigues tinguin sistemes equivalents a llistes obertes i les més joves, a llistes tancades. Tot això és ben sabut i és una, potser la més important, de les reformes reguladores que ens calen, però és difícil de dur a terme perquè qui l'ha de promoure són els partits polítics, que perden així influència i poder i això mai és fàcil.

Les eleccions municipals a Espanya, malgrat que l'elecció és també per llistes tancades com succeeix al Congrés o al Parlament autonòmic, és més semblant als sistemes de països com França, el Regne Unit i els EUA perquè la circumscripció és petita, tret de les grans ciutats, i els electors saben bé a qui elegeixen amb independència del partit a què pertanyin. Sembla clar després de trenta-cinc anys de democràcia que en l'àmbit local és on més bons candidats hem estat capaços d'elegir malgrat uns pressupostos municipals febles, perquè és Espanya un dels països europeus en què els fons públics municipals són menors respecte del pressupost total de l'Estat, un 15% enfront d'un 23% de mitjana a França, el Regne Unit i Alemanya. És, doncs, evident que aquesta millora dels nostres municipis hauria estat encara superior si els seus recursos haguessin estat al nivell dels estats grans de la UE.

Hi ha sovint a les candidatures de les eleccions municipals candidats transversals i independents de partits polítics i entitats locals amb ideologies diferents però amb objectius comuns, la millora de la ciutat. Personifiquen aquestes la voluntat de servei al municipi per sobre dels interessos de partit o de part i per tant són una prova de la millora de la qualitat democràtica del nostre sistema municipal.

Hi ha hagut ciutats, Girona, Vitòria i Santiago per exemple, en què el prestigi del cap de llista presentat per un partit li ha fet aconseguir vots de molts ciutadans que són votants habituals d'altres partits però que el voten per la credibilitat i la capacitat de gestió reconeguda que els ofereix. És també una prova d'eficàcia de la democràcia, perquè aquesta va sempre lligada al retiment de comptes, és a dir, al contrast i l'evidència del que els candidats prometen i els elegits realment fan. Hi ha un paradigma en democràcia i és que les eleccions es guanyen en clau partidària però que el govern s'ha d'exercir en clau ciutadana, és a dir, per a tots, fins i tot els que no han votat a favor dels governants. La transversalitat de llistes, la proximitat dels candidats, és també aquí un avantatge no petit per a un govern no parroquial, focalitzat i eficaç.

Les properes eleccions seran renyides en alguns municipis i sens dubte el desgast que suposa el govern d'un partit durant molts anys es farà sentir i és lògic, això és la democràcia, però per sobre d'aquest sentiment l'elector hauria de valorar la vàlua dels candidats i la seva independència de criteri respecte del partit, qüestions que generalment estan relacionades. No hi ha dubte que les naturals tendències i canvis d'orientació política tenen una lectura especial pels electors en el camp municipal per les raons de proximitat apuntades. De qualsevol manera, l'important, com sempre, és que guanyin els més capaços i més independents de corrents i tendències. Els electors són sempre més savis, més prudents i més ponderats que partits, analistes polítics o periodistes, cal no perdre-ho de vista.