Eleccions poc engrescadores
Servidor ha viscut moltes campanyes electorals. Les municipals, per proximitat, són les que em generen un major interès. I tot i reconèixer que potser no les visc amb aquella efervescència de les primeres vegades, em sorprèn comprovar que bona part de la comunitat no té cap mena de motivació. Uns diuen que guanyaran els de sempre –i?–; altres, que tots els polítics són iguals –i ho diuen amb un to més aviat criminalitzador–; uns quants passen, perquè això de les eleccions no serveix per a res; altres –encara–, que amb Franco vivíem millor... I el més fotut de tot és que aquest passar de tot, el veig en moltes cares joves, en nois i noies que haurien d'estar més implicats que ningú, convençuts que poden canviar el món. No negaré que una part –tot i que infinitament petita– de l'anomenada classe política ha donat arguments als desencantats, i que molts dels polítics honestos –que són la immensa majoria– potser han oblidat que la política també ha de generar il·lusió. Sigui com sigui, el 22 de maig, molts ajuntaments tenen un difícil pronòstic de resultats. Tenim un dels escenaris més oberts d'aquesta encara jove democràcia. Uns pateixen per perdre el govern, altres es freguen les mans pensant que l'obtindran, i uns tercers desfullen la margarida per veure a qui donen suport. El més important, però, és el suport dels electors. El dia 22, no s'hi valen excuses.
