Jornada de derrapatges

La d'ahir va ser una jornada electoral del més pur estil pim-pam-pum. Vostès potser es preguntaran si hi ha cap dia que no ho sigui entre els polítics, i no només en campanya electoral. I segurament tindrien raó de pensar-ho, però és cert que la picabaralla de frase curta, la que més que en el debat d'idees se sustenta en l'eslògan pamfletari, hi ha dies que agafa més volada que altres. Ahir la jornada electoral va anar entre la recurrent acusació contra CiU per les retallades i la rèplica convergent acusant el PSC de poc compromís nacional perquè sempre trien el PSOE. Cal recordar que estem en campanya de municipals. En les generals aquesta acusació no tindria sentit perquè fins ara en tota la història de la democràcia els catalans i les catalanes sempre trien el PSOE, majoritàriament. I, de fet, fa tres anys amb rècord d'impressió. Tornant a les retallades i a la frase fàcil, mentre el president Mas replicava les crítiques del conseller Castells amb allò tan original que no s'accepten lliçons dels que van deixar la caixa buida, els socialistes van contraatacar a tota velocitat per boca de l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Tanta velocitat com la d'un cotxe de fórmula 1, ja que Pérez va defensar amb vehemència que si s'han de fer retallades no es tanquin plantes d'hospitals sinó el circuit de Montmeló. Els alcaldes socialistes de l'àrea han hagut d'entrar corrents a bòxers davant l'andanada del company de files. Al Vallès, pot sobtar a algú la manera de fer de Pérez, però l'alcalde socialista de Reus està acostumat a la política de trinxera disparant sempre contra el poble del davant. El que passa és que Montmeló no és Tarragona, on ja estan hi acostumats, i Déu n'hi do com s'hi tornen. Si en comptes del circuit Pérez hagués demanat el tancament del port de Tarragona, total perquè Reus no té mar, des de la plaça de la Font haurien demanat el tancament de l'aeroport només perquè té el nom de Reus. Així són les coses del veïnatge. En fi, la política s'emmiralla en aquesta societat hipermediàtica que hem construït i que queda atrapada pel màrqueting polític. S'emmiralla en la manera de fer dels mitjans. I tinguem en compte que el gran paradigma comunicatiu dels nostres temps es va forjar el dia que sense solució de continuïtat CNN Plus es va transformar en Gran Hermano 24 horas.