La campanya i el zàping

Els nostres polítics tenen una estranya passió per reglamentar tot allò que puguin i una mica més. Entre les lleis que sobren, hi ha la que regula la informació durant les campanyes electorals. Fins ara, la legislació, a través de la imposició de quotes, condicionava la llibertat d'informació dels mitjans públics audiovisuals. Però la voluntat de control és insaciable. El resultat: els mitjans privats audiovisuals també veuen condicionada –a través de les instruccions de la Junta Electoral– la seva llibertat d'informació. De tot plegat, hi ha coses que criden l'atenció. En primer lloc, resulta curiós que uns polítics incapaços d'arribar a acords per intentar millorar el govern del país no tinguin cap problema a l'hora de fixar quotes en temps d'eleccions (i no eleccions). En segon lloc, sorprèn que se'ns digui que aquest afany regulador obeeix a la bona voluntat d'uns polítics que volen que el ciutadà estigui ben informat, quan tothom sap que no es tracta d'informar, sinó de repartir propaganda i plats precuinats. El que també crida l'atenció –ho diuen els experts en sociologia electoral– és que les campanyes només canvien la intenció de vot d'un cinc per cent d'electors. Paga la pena la campanya electoral? En tota aquesta qüestió, hi ha una cosa clara: el ciutadà contraprograma amb aquesta eina anomenada zàping.