Sé tot això

Sé que hi ha múltiples maneres d'acostar-se a la realitat i que cadascun dels partits implicats en la política catalana té prou arguments per justificar qualsevol de les seves accions. Sé que estem en un període electoral, la qual cosa serveix perquè les maniobres tinguin tendència a ser barroeres, amarades de la necessitat de marcar paquet (o d'amagar la tofa) amb la finalitat d'aconseguir més vots. Sé que hi ha un model de finançament que incorpora una partida que anomenem fons de competitivitat el cobrament de la qual (o, si més no, l'avançament, una bestreta) ajudaria a apaivagar la crisi financera en què viu el país. Sé que el govern espanyol és reticent a fer cas d'aquesta obligació i que, per interessos polítics, per pressions ambientals o perquè sí, es nega a assumir la seva responsabilitat, un deure que no es pot contemplar des de la caritat sinó des de la justícia. Sé que es pot fer veure que determinades posicions dels socialistes catalans estan avalades per la por de caure en una trampa tàctica dels seus oponents, entestats a fotografiar-los sempre amb el pas canviat i delerosos de demostrar a la ciutadania que el PSC no és un partit sobirà sinó que depèn d'un germà més gran que el tutela. Sé tot això, i ho entenc, però potser ja seria hora que, d'una vegada, els parlamentaris del PSC decidissin optar per una actitud que no fos seguidista de Ferraz. Potser ja seria hora que deixessin sentir una veu d'esquerres i catalanista. Potser ja seria hora que pensessin que, amb tarannàs com els que no es cansen de repetir al Congrés, van directes a una catàstrofe anunciada. Fa uns anys, Nani Moretti, cansat de veure el ridícul vigor amb què les forces progressistes feien front a la dreta, va clamar en un míting: “Per què no parleu com uns esquerrans? Per què no dieu una paraula que sigui d'esquerres, una paraula contra la injustícia, una paraula a favor de la dignitat? Per què no dieu res? Per què ni tan sols una paraula?”. Potser el PSC hauria de fer un cinefòrum amb en Moretti.