Abidal, un mirall

Per raons personals estic amb els que han vist en la miraculosa recuperació d'Abidal un exemple a seguir per superar pors, incerteses i dubtes. No solament en l'aspecte clínic i mèdic, sinó també com ha estat dut tot el procés pel mateix jugador així com pels serveis mèdics del club i per Guardiola, fent de l'excel·lent lateral francès una icona per a tots aquells que han de conviure amb un càncer.

En aquesta meravellosa lliga guanyada al poder dels diners i d'excessos madridistes sense fe hi ha hagut una idea que exaspera els de la Central Lechera, el monotemàtic del «porqué?» i, sobretot, qui mou a les fosques tots els fils dels titelles. Florentino Pérez. Els fa perdre l'oremus que el Barça sigui un club de valors, una definició vaga i imprecisa que traspassa el món del futbol, però que ara en aquest context de ressentiment rabiós madridista vol dir: joc noble i bonic, planter i fair-play.

La directiva del FC Barcelona de vegades sembla que deixa massa sol Pep Guardiola. Aquesta vegada ha actuat de manera correcta. S'ha defensat, ha protegit el club, l'entrenador i els jugadors. L'esperit del Barça ha d'intervenir per fer front a calúmnies i mentides, els de la tos que siguin ells, els inquisidors que siguin el Madrid. Ja lliga amb la seva història.

En Mourinho pot ser molt beneficiós per al Barça. Personalment, he vist com madridistes fervents amagaven la seva adscripció per vergonya aliena i altres aficionats al futbol de debò, enrojolaven davant el delirium tremens que hi ha instal·lat a Chamartín.

Fora màscares. Des de la Meseta ja no amaguen el desig de victòria del Manchester United en la final de la Champions. Ens hem de felicitar. Les coses, com més clares, millor. I nosaltres amb un planter extraordinari, malgrat la festa, plantant cara al Dépor i a qui vingui.