Les altres batalles de diumenge vinent

Els problemes més propers a nosaltres sovint ens impedeixen aixecar el cap i veure què passa més enllà. Per exemple: la variada allau de discursos i de promeses que fan els candidats a governar els municipis catalans ens té tan masegats i eixordats que no hem parat atenció que, paral·lelament a aquestes batalles locals, se n'estan lliurant dues més d'un gran abast i de molta profunditat, que són igualment transcendents. Diumenge vinent, se celebren també eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament Balear. Ens oblidem massa sovint del comú denominador de Països Catalans i també que, al marge de qualsevol projecte polític comú més o menys teòric, més o menys llunyà, en aquests dos territoris tot allò que es refereixi a un context cívic i cultural compartit sota el mantell de la cultura catalana és contínuament assetjat i agredit pels nostàlgics de l'Espanya única i uniformada, habitualment alineats amb el Partit Popular. Si el vent electoral no canvia sobtadament de rumb –els sondejos previs els auguren majories aclaparadores en ambdós països– el Partit Popular recuperarà el poder a les Balears i es mantindrà imbatible al País Valencià i així podrà administrar –dir governar seria un eufemisme cruel– aquests territoris amb un estil més semblant a l'autocràcia que a la democràcia, més proper al negoci que al bé comú, més identificable amb un domini colonial que amb una societat lliure i sobirana. Als lectors d'aquest diari no cal recordar-los la llarga llista d'actuacions de tèrbola legalitat amb la qual s'han fet protagonistes –com els casos Gurtel, Fabra, Terra Mítica, Matas o Palma Arena–, ni la precisió amb què han anat seguint el mestratge zaplanista sobre la utilitat de la política ni, per descomptat, sobre la llarga relació de danys i perjudicis contra l'ensenyament i la cultura en qualsevol varietat del català. Però sí que cal advertir que, per més que la ignorància i el clientelisme insisteixi a mantenir aquest estat de setge, no podem continuar abandonant al seu destí tots aquells que, dia sí dia també, reivindiquen poder viure d'acord amb un pensament i una cultura que també són els nostres. A veure si algun dia ho entendrem.