Campanyes

Les campanyes electorals, vistes com a notícia en els diferents mitjans informatius, no em desperten el més mínim interès. Se'ns mostren els candidats de les formacions polítiques que hi participen com uns energúmens cridaners, proclius a l'insult i a la desqualificació, i totalment imbuïts d'una rauxa retòrica caracteritzada per l'absència total i absoluta de continguts engrescadors. Uns diuen que aniran a Estrasburg i a Brussel·les per mirar d'arreglar-ho tot, uns altres prometen accelerar l'alliberament definitiu de les nacions sense estat i, per contra, també hi ha qui assegura que farà mans i mànigues perquè el català, per exemple, mai no tingui rang de llengua oficial a Europa. Després hi ha la propaganda electoral directa, la que trobes pel carrer en tanques i banderoles penjades dels fanals, i la que t'entaforen a la bústia que, en el meu cas, ni em prenc la molèstia d'obrir. De les que es col·loquen en punts estratègics de les vies urbanes em crida l'atenció la del PSOE, i no només pel vermell llampant dels penjolls, que Déu n'hi do. El missatge dels socialistes és clar i contundent: aquells que ens van enfonsar en l'actual crisi econòmica no ens en faran pas sortir. I acompanyen aital sentència els caretos dels qui el PSOE considera culpables de tan tremenda calamitat: George W. Bush, José María Aznar, Silvio Berlusconi, François Mitterrand i Lech Kaczynski. Penso que han obrat amb gran astúcia, els creatius de l'agència contractada per tenir cura de la campanya en qüestió. Han sabut anar de dret al cor de l'assumpte per aconseguir els seus propòsits propagandístics: oferir-nos en safata els caps dels culpables perquè els tinguem presents a l'hora d'acudir a les urnes. Doncs bé, que estiguin tranquils els companys de files del president Zapatero perquè, qui això signa, jura solemnement que no votarà cap ni un dels personatges suara enumerats. Sobretot l'expresident de la República Francesa, per raons òbvies. És clar que vostè, amic lector, és ben lliure de votar qui vulgui. Només faltaria!