Pobresa

Un de cada cinc catalans és pobre, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Aquesta és la realitat l'endemà de les eleccions municipals. Una realitat que caldrà que afrontin els nous equips de govern locals, perquè hi ha objectiu més primordial políticament, sigui quina sigui l'administració des de la qual s'executi, que evitar l'exclusió (de tot tipus, per tant per motius econòmics també) dels conciutadans? A més, ho hauran de fer bàsicament buscant elements imaginatius, perquè de diners no hi ha cap institució que en vagi sobrada. Per tant ens trobem davant una oportunitat grandiosa per intentar posar remei a la desconnexió existent entre els polítics i bona part de la societat, que s'ha fet visible en les concentracions dels últims dies. No hi ha millor manera per tornar a resintonitzar amb els que reclamen un canvi d'escenari que convertir els òrgans més propers a ells, els consistoris, en els motors d'aquestes transformacions, assumint el protagonisme i prenent la iniciativa: creant xarxes d'intercanvi entre els ciutadans; convertint-se alhora en promotor i en intermediari perquè, on no arribin els diners, hi arribi la voluntat i la dedicació de tots plegats; fomentant la cooperació i la col·laboració entre entitats; sospesant bé el criteri amb que s'atorguen les ajudes i les subvencions; etcètera. Però els alcaldes i regidors, que hi han de posar la llavor, no ho poden fer sols: han de tenir el suport dels aparells del partits i de la resta de les administracions i s'han de delimitar unes regles de joc clares per evitar que la possibilitat de canvi faci figa per culpa de la inacció o del populisme. També cal la imprescindible implicació de qui ha reclamat més protagonisme: la ciutadania.