L'escaire
Vacances pagades
Fa temps que es veu venir que algun dia tocarà el rebre a les vacances, com ja fa temps que ha tocat a les jubilacions. De fet, el model que abans se'n deia setmana anglesa, és a dir descansar dissabte i diumenge, que va prosperar molt les darreres dècades del segle XX, cada dia es va perdent més i hi ha més treballadors, en feines ben diverses, que treballen els dissabtes, obligats per les condicions laborals que han hagut d'acceptar, i tenen un sol dia de festa a la setmana. Durant molts anys, les vacances han semblat intocables. Ara aquest concepte ha desaparegut. Ja no hi ha res d'intocable en termes laborals, en aquests temps de revisionisme general. Ja no ens estranyem de sentir elogis al misèrrim criteri japonès en matèria de lleure, i els més desvergonyits gosen apel·lar fins i tot al xinès. Si no fos que el turisme cada cop més és un dels grans motors de l'economia mundial –i un dels sectors en què la delinqüència organitzada blanqueja més diners– i que per nodrir el negoci turístic és imprescindible que hi hagi gent desvagada, ja fa temps que, en nom d'aquestes divinitats que ara ens obliguen a adorar, com la productivitat i la competitivitat, ja haurien retallat les vacances igual com han allargat la vida laboral. La cancellera Merkel, que com molts compatriotes seus es pensa que al sud tot és xauxa, ja no amaga les intencions. Es pot sospitar que el que ha dit aquesta setmana sobre la qüestió era per satisfer una audiència germànica i dretana que volia sentir justament aquelles paraules, perquè està formada per persones que els sembla que ja n'hi ha prou de pagar la bona vida del sud. Això abans que es jubilin i s'hi afegeixin. La idea, però, fa temps que flota en l'ambient d'aquesta Europa que sembla no tenir límits a l'hora de voler retallar drets adquirits, que el capitalisme va concedir llavors que calia posar barreres de tota mena al comunisme. A poc a poc, amb cura, amb precaució perquè el lleó no es desperti, ens van retallant les vores i aviat i sense adonar-nos-en tot ens curtejarà, mànigues i camals.