El partit de futbol més estimulant

Les finals es guanyen amb gols, però els gols es treballen des del mig del camp i es consoliden en la defensa. Aquest és un intent d'explicar de manera senzilla una qüestió complexa. Una final de la lliga de campions és per definició una qüestió complexa. Tant, que per molt que es planifiqui, que es prepari, que es mentalitzi els jugadors, al final es pot acabar decidint per qualsevol detall o per una simple nimietat. De tota manera, si no es planifica tampoc no es té res a fer.

Entrem, doncs, en la complexitat d'intentar respondre com jugaran el Barça i el Manchester United la final de dissabte. El primer aspecte que s'ha de tenir en compte és que tots dos equips busquen la seva quarta copa d'Europa i que competeixen en experiència en finals i semifinals de la lliga de campions en els últims temps. El Manchester United va guanyar abans el seu primer títol (1967/68), però el Barça n'ha aconseguit dos en les últims cinc anys. El que està clar és que a cap dels dos equips els tremolen les cames en l'escenari d'una final, ja que estan consolidats com a referents del futbol mundial i rivals a batre per a tots els altres clubs. El factor de l'experiència a l'hora de jugar finals, doncs, no juga a favor de ningú.

Hi ha, també, la referència que tots dos tenen de la final de fa dos anys. Amb el model consolidat, no són, ni un ni l'altre, equips gaire diferents del que eren el 2009. Però hi ha matisos que s'han de tenir en compte, al marge de les referències concretes de les coses que no van fer bé uns i altres en l'últim enfrontament. El United és segurament un equip més equilibrat i compacte. No té dues figures desequilibradores en el joc individual com eren Cristiano Ronaldo i Tévez, però és un conjunt que es descompensa menys i que encaixa menys gols. Però no és que en atac sigui menys perillós. Aquesta temporada hi ha la figura emergent de Chicharito Hernández, un golejador que no necessita que passi gaire res per ficar la pilota dins la porteria rival. La seva millor arma és la imprevisibilitat i l'oportunisme innat. De tota manera, és probable que Alex Ferguson no el posi en l'onze titular per guanyar un migcampista més. Aquesta és una lliçó que va aprendre de la final del 2009: el Barça va guanyar el partit en la batalla del mig del camp. Per tant, és plausible que sigui on el tècnic escocès vulgui centrar el joc, més que res per contrarestar la factoria futbolística que activen Busquets, Xavi, Iniesta i Messi. El doble pivot amb Carrick i Fletcher, el coreà Park i els interiors Valencia i Giggs podrien omplir el mig del camp anglès. Llavors, Rooney quedaria com a únic referent en atac, amb llibertat plena de moviments i esperant la col·laboració dels ràpids Valencia i Park en els contraatacs. En la defensa, els red devils basen la seva solidesa en la parella de centrals, Ferdinand i Vidic, i el dinamisme dels laterals Evra i un dels germans brasilers Fabio o Rafael. De tota manera, la parella de centrals segurament es debilita quan ha de jugar contra un equip sense davanter centre referencial, com és el cas de Messi en el Barça. Però, sens dubte, el jugador referent del United és Wayne Rooney, ja sigui acompanyat d'Hernández o sol. La sortida de Cristiano Ronaldo l'ha beneficiat. Difícilment se'l veurà fent de lateral dret, com va fer en l'última final contra el Barça. Ara és el jugador que dóna sentit a l'atac vermell. Té un pes i un paper en el seu equip similars als de Messi en el Barça. Aquest any ha fet relativament pocs gols, però ha dut l'equip més lluny que les temporades anteriors. És una primera figura mundial, amb molta experiència acumulada. Ferguson té moltes altres peces de nivell, com ara Nani, Anderson, Berbatov o el veterà Scholes, però difícilment experimentarà. Scholes, però, no seria cap experiment. Voldrà que el seu equip sigui molt compacte en defensa i molt concret en els contraatacs i en les jugades d'estratègia.

La proposta de Pep Guardiola té encara menys incògnites en els noms. La qüestió se centra més en aspectes tàctics, sobretot si el Manchester juga amb un punta o amb dos. D'això segurament dependrà que Alves parteixi més com a migcampista o com a lateral i la profunditat de les seves cavalcades. La qüestió serà tenir superioritat al mig del camp. El Barça tindrà la pilota, sens dubte. Però de la velocitat a què la mogui en dependrà el rendiment que pugui obtenir. La recessió golejadora de l'equip ha estat evident en els últims mesos. Però més que una qüestió tàctica o individual, segurament ha estat de frescor mental i física. Haver tingut dies de descans i de preparació adequats pot ser el remei, encara que sigui només per un dia, per aquest dia assenyalat. La resposta, dissabte.

Futbolísticament, sens dubte que aquesta final és la més estimulant que hi pot haver avui dia en el món del futbol. Ja falta menys.