Fer vacances

La senyora Angela Merkel va mostrar ara fa uns dies la seva cara més populista per denunciar que els europeus de la banda baixa (del mapa i de l'economia) som els que treballem menys i els que tenim més dies de vacances. Què ens hem cregut. La manaia germànica va fer aquestes curioses i provocatives declaracions durant un míting i ja se sap que als polítics en els mítings se'ls escalfa la boca més del compte perquè han d'exaltar les masses i les masses alemanyes ja se sap que no s'exalten pas amb facilitat tret que els exhortin a envair Polònia, cosa que afortunadament ja fa temps que s'han tret del cap perquè una cosa porta a l'altra i l'última vegada es va acabar muntant un sagramental.

Tornant al tema de les vacances, fent una mínima anàlisi comparativa podem comprovar amb relativa facilitat que a l'Estat espanyol, que és on de moment (no sé per què) figurem els catalans a totes les estadístiques, es fan tantes vacances com a Suècia o el Regne Unit i se'n fan menys que a la impecable Finlàndia o França. I a la mateixa Alemanya resulta que això dels festius també va per barris i qui diu barris diu länder.

Tots sabem que els alemanys són uns senyors i unes senyores que treballen molt o que, en tot cas, treballen molt bé, que no és exactament el mateix. Ep, i sort en tenim, d'aquesta pruïja laboral i emprenedora teutona, perquè si no la crisi encara seria pitjor del que és ara. Els donem les gràcies, per tant. Però fa de mal dir que la sortida de l'atzucac que tenim per aquests verals passi per treballar més. El que compta ara mateix, potser fins i tot més que la productivitat, és el model. Decidir en què hem de treballar. Per exemple, en el nostre país hi ha gent que es va fer un fart i un tip de pencar durant el boom de la construcció, a tot drap, posant-hi més hores que un rellotge i generant uns rècords de contractació mai vistos. Però això és precisament el que ens ha dut de pet al clot. Deixem-ho clar, doncs: a més de treballar molt, cal treballar bé i, especialment, de manera econòmicament estratègica. Això sí que solen fer-ho bé els alemanys, però no pas perquè hi inverteixin més esforç sinó, sobretot, perquè apliquen bon criteri. Ah! I perquè compten amb una posició de domini que protegeix els seus interessos amb l'objectiu de garantir que ningú no emergeixi prou per fer-los ombra. Aquest detall també està bé que sigui dit, encara que sigui de passada i sense voluntat de polemitzar.

Això per una banda. Per l'altra, el fet de proposar homogeneïtzacions en segons quins temes topa una mica amb la realitat sociològica i climàtica d'un continent europeu molt divers. Hi ha jornades i ritmes d'activitat que no es poden mantenir en segons quines latituds senzillament perquè l'organisme no les pot suportar, per excés de fred o per excés de calor. Per això cada cultura laboral ajusta els seus ritmes d'activitat a aquestes variables. Una altra cosa és que ens ho agafem amb un excés de calma. Però generalitzar no és la fórmula. D'entrada, als catalans no ens faria res treballar més. Però el problema, actualment, no és treballar més o menys, sinó tenir feina.