Opinió

Els artistes no es jubilen

El per­ru­quer figue­renc Josep Bosch ha arri­bat a l'edat de jubi­lació; qui el coneix sap que és difícil ima­gi­nar-lo en clau de pen­si­o­nista clàssic: seure en un banc del parc o al sofà davant de la tele, visi­tar obres urba­nes... De moment fa coin­ci­dir l'efemèride –fer 65 anys– amb el canvi del lle­gen­dari esta­bli­ment que va obrir fa 40 anys en un pis de la Pujada del Cas­tell per un altre de més gran, pro­per, ele­gant i planta baixa. I, de pas­sada, tras­pas­sar-ne la direcció a la seva muller, Maite. Però, en motiu de tot ple­gat, pen­sava jo en el ves­sant artístic del nos­tre veí: Josep, a més d'haver prac­ti­cat amb rei­te­rat èxit l'escul­tura capil·lar, ha orga­nit­zat i repre­sen­tat per­for­man­ces en tea­tres, hotels i dis­co­te­ques; ha expo­sat la seva plàstica –de con­fes­sada influència dali­ni­ana– a Figue­res i a Per­pinyà; ha fet de la icona Marilyn –Mon­roe, és clar– motiu rei­te­rat en la deco­ració d'ele­ments mobles i dels inte­ri­ors d'immo­bles, una cosa així com el rei Lluís de Bavi­era va fer amb el cigne a Neuschwans­tein. Etcètera. Tot això fora de Figue­res és poc cone­gut, perquè, quan es tras­passa la línia mediàtica que, diguem, separa l'artesà de l'artista? O, per l'altre extrem, perquè molts dels que en els mèdia són tin­guts per artis­tes en rea­li­tat no han pas ofert una “inter­pre­tació nova, ori­gi­nal de la rea­li­tat”? Què o qui des­tria? En fi: ens plau de pen­sar que tin­drem un per­ru­quer jubi­lat i un cap­fi­cat en afers artístics més actiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.